Què em ve al cap, ara, després d'haver-hi estat cinc dies?
Història
Camines per Berlín i t'adones que estàs en una ciutat que ha viscut alguns dels episodis més transcendentals de la història del segle XX i, per tant, han marcat i marquen encara el nostre present. El Mur de Berlín (o el que queda d'ell), la porta de Brandenburg o el Reichstag són, de ben segur, alguna cosa més que símbols.
Cultura i contracultura
Els que seguiu la meva passió cinèfila sabeu que vaig trobar un lloc ben especial.
Marlene Dietrich.
Sense comentaris:
Sostenibilitat. O civilització. O el que coneixem com a Europa.
Berlín té aproximadament 3'5 milions d'habitants. Ve a ser el doble de Barcelona. En canvi el trànsit és infinitament menor, i l'ús de bicicletes és infinitament superior. Per tant la qualitat de vida, la qualitat ambiental, fan que sigui una ciutat fàcil per a viure-hi. Aquests dies em vaig adonar què és el que volem dir quan diem que el nostre país en matèria de mobilitat s'ha de posar a l'alçada del que són els països nòrdics i de l'Europa central.
Estupor.
La que causa pensar que un país com aquest, que ha tingut pensadors de la importància de Marx, Engels, Nietsche, Kant o Hegel; Escriptors com Goethe, Heinrich Böll, Thomas Mann o Herman Hesse; Músics com Bach, Beethoven, Schubert, Strauss, Schumann, o Wagner; Cineastes com Murnau, Fritz Lang (austríac però alemany adoptiu) o Lubitsch; Estupor, doncs, que un país com aquest hagi estat capaç de crear també la figura d'Adolf Hitler i de protagonitzar l'Holocaust, un dels episodis més salvatges i tristos de la Història.
4 comentaris:
Hitler va aprofitar una època en la que la gent estava desesperada. El poble més culte del món, en estat de desesperació pot arribar a fer bogeries. Això és una cosa que em fa por, perquè potser estiguem arribant a una etapa amb dificultats paregudes a les dels anys 30 i ja es troben a l'aguait personatges amb un més que dubtós esperit democràtic, com ara Berlusconi. Espere que no tornem a caure en les mateixes errades.
Ei, hola,
Jo també hi vaig estar al maig i estic totalment d'acord amb les teves impressions. Crec que és una de les candidates a viure-hi si decidís marxar de Barcelona. Vaig penjar-ne un post al bloc de les noies del te:
http://chicasdelte.blogspot.com/2008/05/una-mirada-fuga-al-cor-de-la-vella.html
Vas visitar les Taschelles?
Una abraçada (a veure si ens veiem algun dia...)
Quan vulguis quedem i fem un te de llimona.
Hola Roger!
És la primera vegada que escric en el teu blog i és que quan es parla de Berlin, no m'hi puc estar. Hi vaig viure allà durant un mes (la meva parella estava estudiant) i reconec tot el que dius. Berlín és passat, present i futur, Berlín és història en cadascun dels seus racons, història mundial que ha marcat el decurs dels nostres dies, però no ens podem oblidar que Berlín i Alemanya s'han sobreposat a 2 guerres mundials, jo sempre dic que els alemanys estan fets d'una altra pasta, ells han reconegut els seus grans errors i han lluitat per un món millor, ojala a Espanya aquells que tot sabem reconeguessin els errors d'una dictadura que va fer molt de mal (i no estiguessin encara en política).
PD:
1- He estat aquests últims 6 mesos vivint a Roma i ja té raó en "Miquelet", les polítiques que ha iniciat Berlusconi són més que xenòfobes.
2- Des d'una visió d'arquitecte et dic, que el que dius de "menys cotxe i més bici" és pràcticament un somni fer-ho realitat a Barcelona, primer perquè el planejament urbanístic berlinés no s'assembla en res, allà tots els carrers son amples i segon i més important, la mentalitat dels conductors vers els ciclistes, malgrat tot, seguim-ho intentant.
Una abraçada Roger!
Carlos Cordón
Publica un comentari a l'entrada