Ahir al vespre es lliuraven a l'Ateneu de Cerdanyola les Medalles d'Honor de la ciutat. És un acte que se celebra per primer cop i que reconeix a una sèrie de persones de la ciutat que s'han destacat, com va dir l'Alcalde, per la seva lluita quotidiana, per la seva lluita a favor de les petites coses que fan gran a una ciutat.
Va ser un acte emotiu. Només calia veure la cara de tots i cadascun dels homenatjats per a veure que per a ells era un dia molt important. Se'ls estava reconeixent tota una vida al servei de la ciutat.
Els homenatjats van ser l'Ignacio Laguna, el Santiago Borràs, el Josep Maria Aranda, el Gabriel Escursell i el Manuel Gallardo. Especial il·lusió em fa que s'hagi homenatjat a l'Ignacio Laguna. És una persona excepcional. Cada conversa amb ell és lliçó i aprenentatge. Des d'aquí, doncs, la meva felicitació per a tots ells, però especialment per l'Ignacio.
Dues absències en l'acte:
- La primera: l'absència de dones entre les persones homenatjades. Imperdonable. El fet que les persones homenatjades ho fossin a proposta dels Consells Municipals no és excusa.
- La segona: la incomprensible absència, pràcticament en tota la seva totalitat, del grup municipal socialista. Tractant-se d'un tema com aquest i que, a més, havia estat aprovat per unanimitat pel ple municipal, aquesta absència no s'entén. Era un dels comentaris que ahir se sentien a l'Ateneu.
Al marge d'aquestes dues absències l'acte va ser tot un èxit.
2 comentaris:
La veritat és que va ser un acte tant emotiu com necessari.
I, certament, va sorprendre l'absència dels socialistes. Tant de regidors com de gent de partit.
Espero que no fos degut a la militància política del Laguna i el Gallardo.
Així com n'hi ha gent que no es mereix ser homenatjada, també hi ha gent que no es mereix homenatjar. Se n'hauran adonat els socialistes d'això?
Publica un comentari a l'entrada