Si en el seu dia el PP d'Aznar va fer, anunciant-lo fins a la nàusea, un viatge al centre, ara ZP, amb una estratègia mediàtica brillant, ha fet el mateix. Amb alguna diferència: el viatge de ZP cap al centre no només és polític i ideològic, sinó que també ho és geogràfic i, a més, quan un anava de la dreta al centre l'altre va de l'esquerra al centre.
Si analitzem alguns aspectes del nou govern, podrem treure algunes conclusions:
- Operació mediàtica brillant: busquem una cortina de fum. Alguna cosa millor, des del punt de vista de màrqueting polític, que posar més dones que homes a l'executiu? Només se me n'acudeix una: posar una dona, catalana, jove i embarassada (poseu-ho en l'ordre que vulgueu) al capdavant del Ministeri de Defensa. Operació brillant (les declaracions de Jiménez-Losantos esparverat perquè "se encargue de la defensa de la Nación una nacionalista sectaria" van que ni pintades al PSOE i a ZP). Darrera d'aquesta operació mediàtica, una voluntat de maquillar, o ocultar, si voleu, aquest viatge al centre.
- A ZP no li agrada el govern català. No li agrada el govern d'Entesa. Quina mesura pot ser la més efectiva per tensar les relacions amb el govern català? Fàcil, té noms i cognoms: Magdalena Álvarez. No volieu sopa? Doncs dues tasses!
- Què fer per a què la gent deixi de dir que Pedro Solbes és un Ministre que aplica polítiques econòmiques de dretes? Ben fàcil, també: posa un ministre que sigui encara més liberal, encara que no sigui al Ministeri d'Economia. Doncs ja el tenim: Miguel Sebastián. Al seu costat Solbes passa per marxista.
- Què fer per a què els poders econòmics deixin de veure el Ministeri de Medi Ambient com un enemic? Dues coses ben senzilles: 1. Diluïm la responsabilitat de Medi Ambient. 2. Treiem-li responsabilitats a qualsevol persona amb sensibilitat medioambiental. Fàcil: creem un Ministeri en el qual Medi Ambient estigui supeditat a Agricultura i Pesca, treiem del càrrec a l'única persona del govern aliada amb les entitats ecologistes (Cristina Narbona), i posem-hi a Elena Espinosa que no té la més mínima sensibilitat ambiental. I, com diria el Jesús Hernàndez o el Joan Herrera, això no ho diem diem nosaltres, ho diuen els ecologistes.
- I què dir de Celestino Corbacho com a nou Ministre de Treball i Immigració? Doncs no cal escriure res més que les seves pròpies paraules publicades ahir a El Periódico: "Ningú pot perdre un dret pels immigrants". Que cadascú valori.
No em puc estar d'acabar aquest escrit amb una referència a la commemoració del 77è Aniversari de la República. Un aniversari que la "republicana" Carme Chacón celebrava d'aquesta peculiar manera:
3 comentaris:
De l'entrevista del Corbacho al periódico aquesta frase també és molt bona:
-¿Considera que su nombramiento es también un reconocimiento para con el PSC?
-No.
http://glamboy69.wordpress.com/2008/04/12/la-vida-secreta-de-celestino-corbacho/#comments
viva espanya, viva el rey,... està clarissim que el gir que fa el PSC no al centre , si no a la dreta, sembla patètic , que desde el PSC, vulguin anar de catalanistes.......
http://www.albertarque.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada