La importància dels gestos

En política, com suposo que en molts altres àmbits de la vida, els gestos, per simbòlics que siguin, tenen la seva importància, i demostren el tarannà de qui els fa. Siguin positius o negatius.

En els últims dies jo n'he pogut veure tres. Sense ordre cronològic:

• L'acte institucional de commemoració del 25è aniversari de l'Ateneu i de Cerdanyola Ràdio. Un acte sobri, però emotiu, que es va convertir en un homenatge a totes les persones i entitats que han fet possibles aquests 25 anys d'història. L'acte, a més, va convertir-se en un sentit homenatge a dues persones en especial: l'ex-alcalde de Cerdanyola, Celestino Sánchez, i el que va ser durant força anys director de l'Ateneu, en Xavier Gordo (sense desmerèixer el Carlos Aranda que va ser dels que va rebre més aplaudiments). Crec que no cal que digui de quin color polític són els homenatjats, i de quin color polític és l'Ajuntament que organitzava l'homenatge. Em direu que "al César lo que es del César", i ho comparteixo. Tant el Celes com el Xavi es mereixen aquest homenatge. Però crec que en la política actual no són massa habituals aquests gestos.

• El darrer dijous just abans del Ple municipal. L'alcalde i regidors respresentants del govern local van rebre al despatx d'alcaldia a respresentants de l'Associació en Defensa del 0-3 que s'estaven manifestant davant de l'Ajuntament. Un gest de distensió i d'acostament polític que és de justícia valorar i que, crec (i espero no equivocar-me), pot ser l'inici d'una solució al conflicte.

• I, per últim, un gest negatiu. El fet que durant el ple municipal la policia tanqués la porta de l'ajuntament i hi hagués gent que es quedés a fora. És injustificable. I s'ha d'arribar al fons de la qüestió. Saber qui va donar l'ordre i per què, i prendre les decisions corresponents. Lamentablement aquest gest incomprensible l'estan aprofitant altres per treure'n rèdit polític, si cal, mentint. Aneu al bloc del Javi Montes i veureu com el Santi Moro (militant de la JSC) diu, quedant-se tant ample, que la policia deixava entrar al ple en funció del carnet polític de la gent que hi havia fora. Potser el Santi desconeix que gent com el Joan López Pi, l'Angulo o la Pilar Vicente són militants d'ICV i d'EUiA. Però, en fi, cadascú fa els gestos que fa.