La meva Vaga General i el #piqueteestupendo

Foto "robada" del Facebook de la Júlia Brosa

Dimecres 28, 19:00h.

Preparació de la bossa. Un parell d'entrepans, pistatxos, cacauets, anacards, un parell d'ampolles d'aigua i un jersei. La nit pot ser llarga.

Dimecres 28, 19:40h.

Surto de casa. Camí de la línia groga del Metro. Trajecte: Verdaguer - Jaume I. Destí: Via Laietana, 16. La seu de CCOO.

Dimecres 28, 20:05h.

Arribo a CCOO. De moment, poca gent i poca organització. No sabem exactament què hem de fer i quan. Ens estem una bona estona a Acció Jove. I recordo aquells temps en els quals Acció Jove era només un despatx perdut a la cinquena o sisena planta (crec). Les coses han canviat molt en 10 anys, allà. Curiositat per com sortirà una divertida acció dirigida a uns "coneguts grans magatzems" (com dirien a TV3). Aprofitem per parlar distesament, per riure una mica i per enviar les primeres piulades vaguistes. I el whatsapp de The Pinque-Tones traient fum. Començava a néixer el #piqueteestupendo. Ens diuen que pugem a la cinquena planta, que allà menjarem alguna cosa i començarem a organitzar-nos. Mengem, sí. L'organització, de moment igual. Fins que ens diuen que ens preparem, que és el moment de marxar. Destí: Zona Franca, Mercabarna.

Dimecres 28, 22:00h.

A peu de carrer ens repartim per vehicles. A mi em toca la furgoneta vermella. Nou persones. Sis noies i tres nois. Pá que digan. Comencem camí cap a Mercabarna. Allà mateix hi vam ser fa just un any i mig, durant la Vaga General del 29-S de 2010.

Dimecres 28, 22:30h.

Arribem a Mercabarna. De moment, més premsa que no pas piquets. Primers moviments: rodes a les entrades. I primeres flames. L'ambient, però, gens crispat. Molta tranquil·litat. Fins i tot avorriment. Arriba algun camió. Molts menys que durant la vaga de 2010 (primer senyal de com està anant la vaga). I cap d'ells intenta entrar a Mercabarna (segon senyal). Tal com arriben, van marxant. La tranquil·litat de la nit ens fa relaxar-nos. Ens estirem a la gespa, menjant donetes. Ara sí, ja ha nascut el #piqueteestupendo. Moment de treure els anacards. El típic piquet intimidador i violent que tant agrada a La Vanguardia. Els novells de les vagues segurament sorpresos de la tranquil·litat. Quan portem un parell d'hores, arriben una trentena de mebres de la CGT. Van amb moltes banderes (són els únics que en porten) i música. Es fan unes quantes fotos amb rodes cremant. Tal com han arribat, marxen.

El #piqueteestupendo en acció. Bocates i donetes.

Dijous 29, 01:00h.

Primeres mostres de cansament/avorriment. Comencem a parlar de què fem, cap on anem, fins quan estarem allà. Hi serem fins les 2h. Via twitter arriben les primeres dades sobre la baixada del consum d'electricitat. Sembla, a més, que hi ha hagut aturada generalitzada als polígons industrials del conjunt de l'Estat. Ens arriba la portada de La Razón: "Trabaja por España". Festival de l'humor.

Dijous 29, 02:00h.

Ens tornem a repartir. Aquest cop em toca cotxe. Apretadets i calentets. Risc de quedar-nos adormits a dintre del cotxe. Destí: CCOO. Un break. A Acció Jove, de nou. Algun cafè, alguna Coca-Cola, alguna galeta. Algun petard a Via Laietana. Consultem per internet les notícies de la vaga. Alguna escena de canibalisme escatològic que no cal detallar. Ens retardem a l'hora de sortir: un de nosaltres ha sortit al carrer amb un spray i la Guàrdia Urbana l'han enxampat fent alguna pintada. Multa de 300€, 97€ si paga abans de no sé quin dia. De nou al cotxe. Destí: Zona Universitària.

Dijous 29, 03:55h.

Arribem a la parada de Metro de la Zona Universitària. Allà ens trobem amb un piquet de CCOO i UGT. A l'altra banda de la Diagonal, estudiants de la UB que han passat la nit tancats a la universitat. Objectiu del piquet: que es compleixi l'acord de serveis mínims del Metro pactat entre sindicats i administració. En poca estona els estudiants de la UB marxen. Tornen a entrar a la UB. Torna l'avorriment que ja hem viscut a Mercabarna. A més, comença a fer fred. Alguns parlen de tallar la Diagonal. Però som pocs, no hi ha moltes ganes de fer-ho i, a més, a aquesta hora hi ha molt poc trànsit. De què servirà? S'increpa als taxistes que passen per allà, a alguns se'ls fa parar. Cal? Crec que no. Però són coses aillades. Fruit de l'avorriment, potser, i de l'experiència, segur, sorgeix un dubte: qui és aquest tio raro, que ha vingut sol, que de tant en tant crida alguna consigna, que de tant en tant llença coses als taxis, que de tant en tant desapareix i torna a aparèixer? És un policia infiltrat? No seria estrany. Ell diu que és de CCOO (fins i tot ensenya el carnet del sindicat, cosa realment estranya), però ningú d'allà el coneix. Sensació generalitzada: millor que sigui un secreta, perquè si no ho és, aquest tío és molt estrany i a saber què és capaç de fer.

Dijous 29, 06:00h.

Comencen a sorgir dubtes. L'obejectiu s'ha acomplert. Marxem cap al centre? Anem a La Caixa (uns metres més enllà)? Tallem la Diagonal? Marxem cap a casa? Espontàniament alguns comencen a caminar per la Diagonal. Més avall veiem com el grup d'estudiants ha tornat a aparèixer. Aquest cop han tallat la Diagonal a l'alçada de Palau Reial. Són molts més que nosaltres i vénen cap on som nosaltres. Volen tallar la Diagonal des de dalt de tot. A l'alçada del RACC, es diu. Alguns dels que són amb nosaltres llencen un parell de contenidors al terra. N'encenen un. Cal? Tampoc. En absolut. I aquí em sorgeix un dubte: la policia ens vigila de prop (jo veig, com a mínim quatre cotxes de policia prop nostre) i no fa res per impedir que es cremi el contenidor. Per què? Potser convé la imatge de contenidors cremant? No ho sé. Un altre dels dubtes de la nit. En pocs moments el grup d'estudiants de la UB i el piquet sindical s'uneixen i fan camí Diagonal amunt. En aquell moment, abandono. Pel cansament i perquè la cosa, sincerament, ja no està massa organitzada i no se sap com acabar. Ja està tallada la Diagonal. La part central i el lateral d'entrada a Barcelona. Me'n vaig cap a casa. A les 8:45 em poso al llit amb la ràdio encesa. Pel que diuen, a l'espera de l'horari dels comerços, la vaga funciona prou bé. Em poso el despertador a les 14h. 5 hores de descans després de passar una interessant nit amb l'Aida, la Susi, la Núria, el Sergi, l'Andrés, la Tània, la Laura, l'Aina, el José María, el Jesús, l'Aritz, el Carlos, l'Alba, el Míguel, la Míriam, l'Adrià, i molta altra bona gent.

Dijous 29, 14:30h.

Primera indignació. El TN de TV3 comença dient "Jornada de vaga tranquil·la amb incidents aillats". Bé. Després d'aquesta primera frase, 10 minuts d'imatge dels incidents. Si són aillats, per què li dediqueu 10 minuts?

Dijous 29, 17:25h. 

Surto de casa cap a la manifestació. Els comerços de Torrent de l'Olla, excepte supermercats regentats per paquistanesos i dos bars, estan tancats. Molta gent anant cap a la mani. Nens i nenes amb samarretes grogues en defensa de l'escola pública. Bones vibracions.

Dijous 29, 17:35h.

Arribo als Jardinets de Gràcia. El Passeig de Gràcia ja es veu ple. Primera trobada amb membres del #piqueteestupendo. Estem més d'una hora aturats. Decidim avançar pels laterals. Molta gent, moltíssima gent. D'aquestes que poden fer història. Ambient festiu, malgrat la gravetat de la protesta. Pancartes divertides. Música. Petards. Ens dispersem. Em retrobo amb altres membres del #piqueteestupendo. Caminem una mica, poc. La manifestació és de les familiars: gent de totes les edats i de totes les procedències. De fons s'intueix com, els de sempre, estan disposats a rebentar la mobilització: es comença a veure fum a l'alçada de la Gran Via i la Plaça de Catalunya i se senten sirenes de fons. Vaig cap a la Rambla de Catalunya i arribo fins a Consell de Cent. Una mica més avall, desenes de furgonetes policials. Tinc l'esperança i el desig que allò no embruteixi l'extraordinària mobilització. A les 20:15h., després d'intentar, infructuosament, trobar-me amb la gent amb qui havia començat la manifestació, decideixo tornar a casa. Hi arribo a les 20:40h. 25 hores després d'haver sortit cap a CCOO. Hi arribo amb una sensació agredolça: content pel resultat que intueixo de la vaga. Content per la gran manifestació. Decebut perquè molta gent ha preferit mantenir el seu dia de sou abans que lluitar per garantir els drets laborals. Emprenyat pels imbècils que no representen a ningú i que es dediquen a donar rebentar la ciutat donant carnassa als sectors més reaccionaris.

Imaginació a les pancartes

Divendres 30, 08:30h.

Torno a connectar la ràdio, el mitjà que més confiança em mereix. Començo amb la SER i em passo a RAC1 on, a la conversa de tertulians professionals habituals, s'hi uneixen Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez. I em sorprenc positivament per un parell de coses: la primera és que tothom insisteix en separar els aldarulls i els incidents, de la pròpia vaga. Una cosa no té res a veure amb l'altra. I, la segona, és que tots els tertulians coincideixen amb què la vaga no ha estat un fracàs. Que els tertulians de RAC1 diguin que no ha estat un fracàs, m'acaba de convèncer: la vaga ha estat un èxit.
Ara que segueixo escoltant la ràdio, veig que l'únic que no ha estat capaç de dissociar la violència de la convocatòria de la vaga ha estat el de sempre: el conseller de l'Interior de la Generalitat. Però aquest no mereix que li dediqui ni un segon del meu temps.