El darrer ple municipal va aprovar una moció per la qual Cerdanyola entra a formar part de la Xarxa de Municipis per la Independència.
La moció es va aprovar amb 12 vots a favor, 11 en contra i una abstenció. D'aquesta votació se'n poden destacar dues anècdotes. La primera és que CiU (els de la casa gran del catalanisme) van demanar el vot secret per evitar que se sàpiga quin dels seus regidors es va abstenir. I, la segona, que l'absència del Manuel Buenaño (regidor del PP i que va marxar del ple per anar a un sopar amb empresaris) va fer que, finalment, s'aprovés aquesta moció. Gràcies al PP, doncs, Cerdanyola ha entrat a la Xarxa de Municipis per la Independència.
Però això són anècdotes. El que m'ha fet pensar aquesta moció és que, sovint, la llunyania de la política respecte la ciutadania és més que justificada. I m'explico. No sense abans deixar clar que jo vaig participar en la consulta sobre la independència que es va fer a Cerdanyola el 20 de juny de 2010. I vaig posar la papereta del 'sí' a l'urna. Ho dic per a què no quedin dubtes.
El que em plantejo jo és si algú creu realment (i entre aquest 'algú' hi incloc els regidors i regidores d'ICV-EUiA que van votar a favor d'aquesta moció) que Cerdanyola és realment un "municipi per la independència"? Si passegem pels carrers de la nostra ciutat, estem segurs que la majoria de la ciutadania se sentirà identificada amb aquesta moció? Reflecteix aquesta moció el que és la realitat cerdanyolenca? Com diria aquell, m'hi jugo un pèsol (i ben gros) a que no. La mateixa consulta de l'any passat n'és un exemple. Malgrat que es va deixar votar durant uns quants dies; malgrat que hi havia delegats que podien recollir vots de la gent (alliberant-los d'haver d'anar a les urnes); malgrat ser una consulta simbòlica no vinvulant; malgrat tot això, la participació no va arribar al 13%. I els vots contraris a la independència (un 12,65%) van ser dels més alts de totes les consultes que es van fer arreu del territori català.
Votacions com aquesta i altres que s'han fet històricament (també en les èpoques que governava ICV-EUiA, que consti) augmenten la sensació que el que passa a la sala de plens no sempre es correspon a la realitat del que passa portes enfora de l'ajuntament.
Em permeto, finalment, i amb tota la modèstia, demanar al conjunt de regidors i regidores de Cerdanyola que, ara que ja som municipi per la independència, aprovem una moció per ser un municipi per la justícia social. Estic segur que, aquest cop sí, la política cerdanyolenca s'assemblaria més a la ciutadania que representa.
7 comentaris:
Per cert, que un ocellet em diu que segurament el regidor de CiU va votar en contra, mentre que una regidora del grup socialista, s'abstenia. És possible. I no canvia el sentit del post.
Benvolgut Roger,
Sigui considerada tota la tongada de consultes sobiranistes juntament amb la manifestació del 9J com una sèrie de moviments ciutadans que ha estat capaç de mobilitzar plataformes, però sobretot partits i polítics per a començar a defensar el que de debò clama la ciutadania de Catalunya: la plena gestió dels recursos de Catalunya i la constitució en un estat sobirà membre de la Unió Europea.
No puc estar més d'acord amb tu en que s'ha creat una forta desafecció entre ciutadania i classe política, i el cas de la transició nacional és només un punt de tants altres on es pot fer patent aquesta distància amb constants atacs i retrets per part de la classe política, sobretot espanyola i espanyolista, que utilitzen les seves armes mediàtiques contra els catalans. Només cal que facis una ullada als titulars de la setmana passada on hi ha nombrosos casos.
És cert que Cerdanyola ha estat una població que ha rebut un fort impacte d'immigració mal anomenada interna, sobretot des del primer terç del segle XX amb la consolidació de la indústria, previ al gran "boom" industrial dels 40 i 50, però sobretot amb la influència de les principals artèries viaries i ferroviàries que auguraven una "ciutat-dormitori" ideal. Malgrat aquest fet, hem de considerar segones i terceres generacions residents que han tingut l'oportunitat de viure in situ la nostra situació. La situació dels catalans. Molts d'aquests ciutadans mantenen la llengua, els costums i tradicions que van importar i fins i tot podríem dir els sentiments de pertinença la seva regió d'origen. Però qui pot defensar, si no un autèntic colon, les injustícies que patim, no només com a ciutadans de Catalunya, si no també com a ciutadans d'Espanya. Per citar-ne algunes: no poder-nos dirigir al nostre congrés en la nostra llengua. Patir un espoli fiscal veient com el pressupost general de la Generalitat es redueix pràcticament un 10% per al 2012 mentre el d'altres comunitats, com Andalusia i Extremadura segueix pujant.
I en referència en tot això i defensant aquesta causa, molts d'ells han descobert que trencar amb Espanya no implica una separació de sentiments. Implica clarament la única sortida possible per la defensa i blindatge de l'economia catalana, del desenvolupament social, del benestar dels ciutadans de Catalunya, inclosos ells. Se n'han adonat que el nacionalisme català no discrimina pel que parla cada u, ni per on han nascut, ni pel color de pell, ni per la religió. El nacionalisme català defensa els ciutadans i ciutadanes, defensa les arrels, símbols, sistema econòmic propi, etc. Però sobretot defensa el futur.
A Cerdanyola, com a tants altres pobles, viles i ciutats d'arreu de Catalunya es fa pedagogia per a destapar aquesta situació. I per sobre dels sentiments es defensen les injustícies. I es defensen amb solucions. I a dia d'avui, i cada dia més, la causa independentista ha demostrat ser la única via possible. Perquè no exclou. Per tot el que he comentat abans, sense més intenció que no repetir-me.
Els regidors d'ICV- EUiA, igual que els regidors de CiU (sense comptar al que es va abstenir), els regidors de Compromís per Cerdanyola i els regidors d'ERC vàreu fer una aposta molt valenta no només en nom dels ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola, si no en nom del poble de Catalunya i en nom d'una injustícia que patim dins les nostres fronteres i que podem sentir quan ens visitem al metge, quan escolaritzem als nostres fills o simplement quan ens movem amb transport públic o paguem un peatge. Malgrat les teves paraules, sense voler-les considerar una espècie de "penediment" us vull agrair i considerar aquest gest.
Atentament,
Oriol Munuera i Roqué
(Membre de Solidaritat Catalana per la Independència)
No sortiu d'aquí Roger.
És una llàstima
Gràcies a tots dos pels comentaris. Tot i que, m'agradaria que quedés clar que parlo en nom propi, i no d'ICV. Ho dic pq tots dos heu utilitzat el plural.
Oriol, comparteixo bona part del que dius sobre el context social i polític de Cerdanyola i catalunya. Potser matisaria una mica l'associació que se sol fer entre immigració estatal i independentisme o anti-independentisme. Vull dir que, estic segur que hi ha catalans de moltes generacions que no són ni han estat independentistes, igual que hi ha catalns d'aquests moviments migratoris de mitjans de segle passat que sí que ho són. Sé que és una obvietat, però de vegades les obvietats, per òbvies, es passen de llarg.
El sentit del meu comentari anava en la línia de dir que el contingut de la moció (que comparteixo), no es correspon a la realitat de Cerdanyola. De fet no és simbòlic com s'ha aprovat. S'ha aprovat per 12 a 11 i perquè un regidor va considerar que era més important fer campanya pel seu partit i marxar del ple, que no pas complir amb les seves obligacions de càrrec públic. De fet, em pregunto què passaria si (i no vull donar idees), ara el PP presentés una moció que digués "Cerdanyola, municipi amb la Constitució"? Doncs tindriem, segurament un resultat similar. 13-12, 12-13, 12-12... Seria aquesta moció representativa de la realitat de Cerdanyola? Tampoc. Perquè entenc que hi ha coses que no es resolen amb un 51-49.
No sé si m'explico o no.
Per cert, Miquel (que no sé si ens coneixem), m'agradaria que em concretessis què vols dir amb això de "no sortiu d'aquí", perquè no acabo de veure per on vas.
Gràcies
Una qüestió de Matemàtiques, Roger.
Si un regidor de CiU haguès votat en contra, llavors per votar en contra serien 7 regidors del PSC, els 4 que quedaven del PP, i el de CiU. Total: 12 en contra, quan en van ser 11.
Per tant, és impossible que aquest regidor votés en contra, a no ser que algun dels a priori contraris a la moció, votés a favor...
Algun indepe dins el PSC o el PP?
Es diu (i, per tant, com tot "es diu" se li han de posar moltes cometes) que pot ser que una regidora del grup del PSC s'abstingués. Si és així, els números quadren. Qüestió de matemàtiques, cert:
PSC: 6 no i 1 abstenció.
PP: 4 no.
ICV-EUiA: 5 sí.
CiU: 3 sí i 1 no.
CxC: 2 sí.
ERC: 2 sí.
Total: 12 sí, 11 no i 1 abstenció.
I fixa't que dic "regidora" (no regidor) del "grup del PSC" (no "del PSC). Però, insisteixo, és un "es diu".
Publica un comentari a l'entrada