Catalunya, com a país, té al davant la millor oportunitat per exercir el dret a decidir.
Perquè tenim el dret a decidir sobre el nostre avenç com a país (o, si més no, sobre el nostre no retrocés, què ja té tela que ens haguem de conformar amb no retrocedir, però això és una altra història); perquè tenim el dret a decidir ser un país lliure i, sobretot, socialment just; perquè tenim el dret a decidir, al cap i a la fi, el futur del nostre país.
I és la millor oportunitat perquè allò que surti de l'hipotètic dret a decidir de què parlo, no dependrà, per aplicar-se, ni de Madrid ni de cap altre monstre o amenaça exterior. No dependrà de si hi ha o no voluntat a l'altra banda del riu (com ens retreuen alguns quan ens atrevim a esmentar la paraula federalisme). No. No quedarà en paper mullat. O, en tot cas, dependrà de casa nostra, dels nostres representants polítics, que això no sigui així.
Perquè la Llei Òmnibus és una llei catalana. És una agressió catalana. Per això, catalans i catalanes, reivindiquem més que mai el dret a decidir: exigim un referèndum sobre la Llei Òmnibus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada