"Nadie nace delincuente. El problema es que aquí a veces no tienen otra opción. Debemos crearla con tres armas: transparencia en los concursos públicos, en la gestión del dinero; puestos de trabajo, que es un derecho, no un regalo que concede quien controla el barrio, y oferta cultural. La cultura es imprescindible. La ciudad no es más segura con el ejército en cada esquina, sino si la disfrutan los ciudadanos, si hay autobuses y metro por la noche, si existen talleres de teatro, de música. Tenemos que abrir Nápoles"
Fa uns mesos, quan esclataven les revolucions de Tunísia i Egipte, recordo que escrivia a Facebook, alguna cosa similar a "cau Mubarak, a veure quan cau Berlusconi". La victòria de Luigi de Magistris (autor d'aqueses paraules en una entrevista a El País), en les eleccions municipals a Nàpols, demostra que, potser, no estem tant lluny d'aquest moment.
Els resultats obtinguts per De Magistris a Nàpols, o de Giuliano Pisapia a Milà, són un brot d'esperança. Fa uns anys dèiem que les movilitzacions canvien les consciències, i els vots canvien governs. Aquí ho tenim.
I aquí no ha de quedar. El 15M, les acampades, han canviat consciències i han teixit esperances. Encara que siguin fragmentades. Potser l'esperança es cus a pedaços. Ara queda el camí més llarg. Que aquestes consciències transformades, que aquestes esperances, es tranformin en vots per canviar governs. I aquí la responsabilitat màxima no és el del votant, sinó de qui es vulgui convertir en la veu política d'aquestes consciències renovades. Sembla que a Nàpols i a Milà ho han sabut fer. Esperem que aquí també s'aconsegueixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada