Jo vull que el Parlament treballi

Fa poc més de sis mesos es va constituir el Parlament de Catalunya d'aquesta legislatura. Un 60% de la població catalana va accedir a les urnes, lliurement, i va decidir quina seria la composició del Parlament.

És una composició que a mi no m'agrada. No m'agrada gens. Però és la que va decidir un 60% de la població (amb la col·laboració inestimable del 40% que, legitimament, va decidir no anar a votar). Per tant, tinc una cosa claríssima: és un Parlament legitimat pel poble català.

Contra les polítiques injstes que aquest Parlament, i d'altres, volen tirar endavant, hi ha diverses maneres de lluitar.

Una és, òbviament, el treball de la política tradicional. La política institucional. Que les persones que han estat escollides pel poble, facin la seva feina des de dintre.

Però també hi ha el treball del carrer. I aquí hi entra un moviment com el del 15M. Un moviment lliure, obert, transparent, engrescador, emocionant, directe, polític. Sí, polític, encara que a alguns els faci repel·lús aquest terme. El treball des del carrer és més necessari que mai. I, he de comfessar, que molts que estem indignats des de fa temps ens hem alegrat de l'aparició d'aquests neo-indignats i neo-indignades. Benvinguts siguin.

Però el treball, la indignació i la lluita al carrer, ha de tenir un límit. Què pensariem si les masses ultra-conservadores catòliques decissin bloquejar el parlament perquè no volen que es legisli a favor dels drets de gais i lesbianes, per exemple? Què pensariem si els poderosos de les empreses immobiliàries i constructores bloquegessin el Parlament quan aquest legislava les polítiques progressistes d'habitatge (que, per cert, CiU tirarà per terra)? Diriem, com diuen avui els concentrats davant del Parc de la Ciutadella, que són el poble i, per tant, tenen dret a bloquejar el Parlament?

Digueu-me tradicional si voleu. Però jo formo part dels centenars de milers de persones que el mes de novembre van exercir el seu dret a vot i van escollir un Parlament. Fa ben pocs anys aquest dret estava prohibit, per cert. I jo el que vull és que les persones a qui jo vaig dipositar la meva confiança, les persones que em representen, facin la seva feina. Avui aquesta feina és intentar evitar democràticament que s'aprovin els pressupostos més injustos socialment i políticament de tot el període democràtic. I això vol dir, que ho facin discutint i votant al Parlament.

I vull que la lluita al carrer també s'expressi amb contundència i claretat, però no amb mètodes totalitaris. Acampar davant del Parlament, sí. Cridar ben fort perquè la indiginació se senti dins del Parlament, també. Bloquejar el Parlament, no. Perquè només cal fer una ullada als diaris més reaccionaris per saber a qui beneficia això. Porten un mes desitjant que això passi. Porten un mes esperant aquesta relliscada. Els ho posarem en safata?