Són només sensacions, perquè crec que ara mateix només poden ser això.
Sensació que això ha agafat a tothom, esquerra i dreta, a contrapeu.
Sensació que la il·lusió per la mobilització és proporcional a la indignació, però que aquesta indignació pot portar a reduccionismes injustos.
Sensació que la cosa és molt, molt, transversal.
Sensació que a diferència de l'11-M no hi ha mitjans que ho impulsin ni partits que ho maneguin.
Sensació que és una taca que s'estén com l'oli. Madrid, Barcelona, Granada, Santiago, Saragossa... Fins i tot hi ha hagut mobilitzacions a l'estranger en solidaritat amb les mobilitzacions d'aquí.
Sensació - constatació que hi ha qui no té vergonya en la seva hipocresia. Rajoy, Rubalcaba, Hereu, Fernández Díaz i Trias diuen que entenen la indignació.
Sensació que hi ha qui està al segle XX (partits, juntes electorals, mitjans) mentre que altres ja han superat fa temps les portes del segle XXI.
Sensació que això no té un final clar, que ningú sap cap on es mourà la cosa.
Sensació que El Roto, com sempre, l'encerta.
M'he deixat una sensació:
Sensació que hi ha qui s'assembla més del que es pensa a Mubarak i altres dictadors del nord d'Àfrica. Què es pensen que aconseguiran tallant les webcams de Plaça Catalunya i la Puerta del Sol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada