A Ramoncín i a Teddy Bautista no els mola la xarxa. A mi sí.

Confesso que fa pocs dies no tenia ni idea de qui eren Anna Roig i l'Ombre de ton chien. Ara porto uns dies que no paro d'escoltar-los. Són un grup del Penedès. Cançó catalana amb influències de la cançó francesa. L'ombre de ton chien, de fet, és la darrera frase del Ne me quitte pas de Jacques Brell. Acaben de treure el seu segon treball. I, avui, s'ha convertit en el 8è treball més venut a nivell estatal. Gràcies a la xarxa, bàsicament.




El cas dels Manel és més espectacular. Només sortir el seu esperat segon treball és va convertir en líder de vendes. També gràcies a la xarxa.

És a dir, la xarxa està servint per trencar fronteres. Que dos grups d'aquest estil, amb lletres en català (Anna Roig inclou també el francès) tinguin èxit a nivell estatal és inèdit. Els intents d'introduir-se en el mercat espanyol de grups consagrats com, per exemple, Sopa de Cabra van ser un fracàs absolut. Altres ni ho van intentar. No tenien la xarxa al seu abast.

El procés pot ser ben senzill. El dia que Manel treu el segon treball, és Trending Topic a twitter. Algú de Badajoz, per exemple, pot sentir curiositat per saber de què va aquest TT. Veu que és un grup. Va a youtube i veu, per posar un altre exemple, la versió que els Manel fan de Common People de Pulp. I d'aquí a baixar-se el que pugui. Per via legal o per altres vies (amb voluntat política tot acabarà sent per via legal, per cert).

Així de simple.

Això és el que pot oferir la xarxa. Això sí, ho ofereix pels grups que valen la pena. Perquè si poses Teddy Bautista a youtube, el primer que trobes és això. I clar, després d'això, l'únic vols baixar és l'ordinador, però directament al contenidor. I Ramoncín? Quan fa que Ramoncín no canta res digne?