Hem perdut les eleccions. Sense pal·liatius, sense dubtes. ICV-EUiA ens presentavem per guanyar-les i hem tret els pitjors resultats des de 1999. Ara, sense pressa però sense pausa, sense dramatismes però sense embuts, toca analitzar els perquès (que són molts), i el què fer. Fem autocrítica; valorem el que hem fet bé (que és molt) i el que hem fet malament; planifiquem; creem noves propostes; creem nous lideratges i continuem el camí. Perquè malgrat la trompada que hem patit, és indubtable que en els darrers 12 anys ha canviat el mapa polític de la ciutat com un mitjó. El PSC ja no és el señorito del cortijo. La Cerdanyola actual és més plural políticament i les distàncies entre les forces polítiques s'han escurçat molt. Aques escenari és més ric que abans. I ICV-EUiA ens hi hem guanyat un protagonisme que hem d'exercir.
El PSC ha guanyat les eleccions però en realitat és, com ICV-EUiA, perdedor dels comicis. En números absoluts de vots la Cristina Real va empitjorar els resultats del Celestino Sánchez; l'Antonio Cárdenas va empitjorar els resultats de la Cristina Real; i la Carme Carmona ha empitjorat els resultats de l'Antonio Cárdenas. Guanyar les eleccions democràticament dóna la legitimitat necessària per liderar el nou govern. Fer-ho amb aquesta evident davallada de suport popular dificulta, indiscutiblement, la tasca.
El PP, lamentablement, és el gran guanyador. Amb un discurs populista, buit de qualsevol visió estratègica i global de ciutat, ha passat de tres a cinc regidors. Afavorit pel tsunami conservador a nivell estatal, pot ser una de les claus de la governabilitat d'aquests propers anys.
CiU se les prometia molt felices i, tot i que no treuen un mal resultat, no poden estar massa contents. Després d'una campanya excessiva, després d'obtenir uns resultats espectaculars en les eleccions autonòmiques, i després de fer una campanya presentant-se com a aspirants a l'alcaldia, pujar de tres a quatre regidors és un premi ben minso.
I queden els dos petits que s'han fet grans, i amb tot mereixement. Perquè han fet una bona campanya. Perquè han aprofitat al màxim els seus recursos. Perquè han sabut cap a on anar i com anar-hi. Compromís per Cerdanyola i ERC han aconseguit dos regidors/es de forma merescuda. I me n'alegro especialment per l'Helena. Perquè sé el que ha hagut de passar els dos darrers anys. Sé com ha hagut de superar situacions que no tothom hauria superat. Així que, Helena, moltes felicitats i endavant. Cerdanyola ha guanyat una gran regidora.
Això, des de casa i en calent. Ara, en fred, els toca el torn a les persones que han estat escollides. Que tothom actui com Cerdanyola mereix. Bona nit.
PD: Bones notícies. Plataforma per Catalunya i Ciutadans s'han quedat fora. Racistes i populistes fora. Amb el PP ja en tenim prou.
5 comentaris:
Quan es juga brut és el que s'obté.
M'alegro dels resultats, quina pena haver-me equivocat durant uns anys de la meva vida.
En fi, espero que això us faci reflexionar una mica, si sou capaços clar.
Les reflexions del Jesús Hernández, com gairebé sempre, les comparteixo al 100%:
http://jesushernandeznicolau.blogspot.com/2011/05/reflexions-electorals-cerdanyolenques.html
Más allá de estar de acuerdo o no con lo que dices, por lo menos parece un análisis alejado de los sectarismos que han dominado la política de Cerdanyola.
Yo soy bastante crítico con lo que ha hecho ICV durante este mandato, pero me parece que si dentro del partido se hacen reflexiones como estas, aún hay esperanza de salvar algo.
Permíteme la licencia de sugerir que estos 4 años tendríais que unir lazos con ERC y CxC aunque por ahora haya heridas que cicatrizar. No se puede dejar la política de la ciudad en manos de PSC, CiU y PP, que cada vez se parecen más entre ellos.
En cuanto a Pol, no te conozco como para opinar mucho, pero extraña que una persona que era conocida como la sombra del Morral en estos últimos años, de repente dé un giro, deje ICV y se pase a CiU. Por mucho que hayas tenido discrepancias con ICV, este salto raro ha ce que pierdas credibilidad. Pero vaya, es una opinión.
En fin, espero que estos 4 años sean mejores que los últimos 4 para la política de Cerdanyola.
Por cierto, comparto la alegría por la ausencia de Plataforma per Catalunya y Ciutadans. Sólo nos faltaban estos!
Hola Carlos,
Jo penso que ara és moment de deixar els sectarisme de banda. Per una qüestió d'hgiene democràtica i, també, per una qüestió d'aritmètica. Amb un ajuntament tant plural el sectarisme impediria que es governés bé.
Comparteixo en bona part el que dius sobre ERC i CxC.
Sobre el Pol, cadascú és com és, però un dels problemes que té, penso, és el de la incontinència verbal i escrita. I això el porta a confondre coses. La seva reacció al que ha escrit el Jesús Hernández en el seu bloc, n'és un exemple.
En fi, veurem com es desenvolupen les coses aquests dies.
Publica un comentari a l'entrada