Comunicació

Feia temps que no feia sessions de formació. Vull dir, sessions en les quals jo era el formador. La darrera vegada, que jo recordi, va ser quan dedicava part de la meva jornada laboral a donar sessions de formació a aturats/des de llarga durada i a gent jove que venia de situacions de fracàs escolar. No eren, en general, sessions agradables. Les situacions que vivien la gent que (obligada) feia aquells cursos no éren fàcils. I allà apareixia jo, amb 25 o 26 anys, a explicar-los què era una nòmina, què eren els sindicats, com s'havien d'asseure davant d'un ordinador per a no tenir mal d'esquena, quins eren els seus drets laborals... I això molts cops a gent de 50 anys que portava més d'un any a l'atur. Més d'una situació de tensió es va generar en aquells cursos. Comprensible.

Ahir a la tarda vaig tornar-hi. Res a veure, però. Ahir tocava fer una sessió de formació en temes de comunicació a caps d'agrupament d'Acció Escolta de Catalunya. Totalment diferent, doncs. De totes maneres, he de comfessar, que anava amb certs nervis. Qüestió de timidesa, suposo.

Al final de la sessió tenia, i tinc encara, dubtes de si els va servir de res el que vaig explicar. Tot i això, jo m'ho vaig passar bé. Perquè, al final, més que parlar, vaig escoltar. Vaig escoltar com van ser ells i elles mateixes els que van acabar descobrint quins són els dèficits i quines són les prioritats en comunicació dels seus agrupaments. I van ser elles i ells mateixos els que van acabar relacionant elements com comunicació, comunicació interna, organització, comunicació externa, valors, twitter, facebook, gestió de conflictes, relacions humanes, i altres aspectes, tots ells interelacionats. Aspectes que són, en bona part i en conjunt, els motors de les entitats.

I tot això, envoltat de gent amb fulard. Jo, que sempre els havia vist com l'enemic. Però això ja és una altra història. O no. Perquè, com va dir la Pili de l'AE Lola Anglada, un dels problemes de l'escoltisme és que no ha sabut comunicar de manera positiva el seu fulard i el seu "uniforme". La gent ens veu i pensa que som militars, deia. I part de raó té. Així doncs, hi ha feina per fer.