Avui fa un any de la moció de censura que van presentar PSC i CiU a l'ajuntament de Cerdanyola i que va fer que es formés un nou govern, encapçalat per Carme Carmona, i que el grup d'ICV-EUiA, després de gairebé set anys, passés a l'oposició.
No és objectiu d'aquest post fer repàs ni dels set anys de govern anteriors a la moció de censura, ni de l'any que hem viscut des d'aquella data. Això segurament requerirà més perspectiva històrica per a valorar-ho amb un mínim d'objectivitat. No crec que sigui bo caure en frases fàcils, com hem fem tots plegats de manera bastant habitual. L'Antonio Cárdenas (l'oblidat candidat del PSC en les darreres eleccions) solia dir en els plens municipals que Cerdanyola no havia nascut el 2003 (any en el que ICV-EUiA va assolir l'alcaldia). Tenia raó. De la mateixa manera que segurament tindran raó els que creguin que és absurd fer discursos que pràcticament et volen fer creure que el sol va sortir a Cerdanyola per primer cop després de la moció de censura de l'any passat.
Cada afirmació d'aquest tipus allunya més la política de la realitat. I més encara quan s'han fet en una legislatura que, a nivell polític, no ha estat bona. Les coses bones que s'han fet a la ciutat, que se n'han fet moltes, i que se'n continuen fent, s'han vist sovint tapades per les males relacions i les males formes de fer política. I aquí la responsabilitat és col·lectiva i compartida. Segurament uns pensaran que és més responsabilitat d'uns que dels altres, i altres pensarem que és més dels altres que dels uns. Però en tot cas és compartida.
El que fa evident la realitat dels darrers anys, no només a Cerdanyola sinó a tota Catalunya, és que es necessita donar-li una volta a la política. Com? Doncs no ho sé. És molt senzill parlar de "renovació de la política", però aquest és un terme buit si no té una aplicació concreta. Ha d'anar més enllà d'una renovació generacional. Una cara nova, de per si, no vol dir res. Igual que una cara coneguda, tampoc. Ha d'anar més enllà d'això.
A ICV de Cerdanyola s'està fent un intent. Es va fer una prova pilot amb l'elecció del cap de llista. Segurament és difícil vendre com a "renovació" un procés polític que significa escollir un cap de llista que ja ho ha estat en unes quantes eleccions. Qui dirigeixi la crítica cap aquí tindrà part de raó. Però la prova pilot consistia en aconseguir que l'elecció la fessin, no només militants d'ICV, sinó que fos oberta a la ciutadania. Sense que el procés fos excessivament publicitat, hi van participar 600 persones. Gairebé 500 de fora d'ICV. Ara el procés que encetem és un altre. Més ambiciós i arriscat, segur. Es tracta de sotmetre l'ordre de candidats i candidates que formaran la llista de les eleccions municipals, a la votació de la ciutadania. Si el procés surt bé, més enllà dels resultats de les eleccions del mes de maig, haurà estat un èxit i una experiència a tenir en compte.
Aquesta experiència que encetem ara a ICV només és això, una exeperiència. Però és una més de les que poden, encara que sigui mínimament, moure una mica les estructures excessivament rígides de la política i, així, engrescar una mica a una ciutadania que, ara per ara, no té massa arguments per a estar-ho.
1 comentari:
Enhorabona per aquesta iniciativa d'Iniciativa de Cerdanyola. A Sabadell també ho fem així. El juny passat vam escollir la candidata a alcaldesa, la Carme Garcia, en primàries també obertes a tota la població que hagués signat prèviament un manifest. I al febrer farem les primàries per decidir l'ordre dels següents. A finals d'octubre vam obrir un període de presentació de candidats, adherits o no, i se n'hi van presentar deu, cinc adherits i cinc no. De moment estem molt satisfets, llàstima que, com tu dius, són processos molt poc publicitats.
Publica un comentari a l'entrada