dimarts, 1 de desembre del 2009

Cada cop costa més veure el sol


A qui es doni per al·ludit o per al·ludida,

A qui creu que en política tot val,

A qui parla sense saber de què,

A qui no li importa trepitjar a qui té al davant,

A qui mira però no es veu a si mateix,

A tots aquests, i a totes aquestes, els dedico aquesta cançó.

4 comentaris:

Helena Solà ha dit...

Ètica i política sòn antònims. I així ens va.

Roger M. Puig ha dit...

No ho haurien de ser...

Putxinel·li ha dit...

Allò que costarà és veure posar-se el sol per darrera del castell de Sant Marçal, amb la de pisos que teniu previst de construir. les ombres arribaran abans a cerdanyola

Te de llimona ha dit...

Per culpa d'uns pocs que no distingeixen ètica i política, paguen molts que s'hi deixen la pell. N'estic convençuda. Ànims!