Dóna la sensació, d'entrada, que el premi Nobel de la Pau que avui s'ha endut Barack Obama és un dels més injustos que es recorden, Henry Kissinger a part.
Obama fa pocs mesos que és president dels Estats Units d'Amèrica. I per molt que la seva elecció ha suposat un canvi radical en la política nord - americana, tant interior com exterior, respecte George W. Bush i la majoria de presidents nord - americans, el premi Nobel del la Pau sembla, aparentment, com a mínim precipitat, i pot posar en entredit el prestigi d'aquests premis. Tant debò quan Obama acabi la seva trajectòria política hagi estat mereixedor d'aquest guardó, però estic segur que hi ha al món centenars, milers, de persones que mereixen més aquest premi.
Ara bé, se m'acut també que aquest premi pot ser una oportunitat per a la pau. Des que tinc ús de la raó, i que jo recordi, els Estat units han envaït militarment el Panamà, han participat en la guerra civil nicaragüenca per derrotar la Revolució Sandinista, han bombardejat Líbia, el Sudan, han envaït Somàlia (d'on van sortir amb la cua entre cames), han atacat dues vegades l'Iraq després de donar suport a l'Iraq en la seva guerra contra l'Iran, han envaït l'Afganistan. Segur que em deixo alguns casos més.
Totes aquestes accions militars han estat dutes a terme en mandats de diversos presidents: Ronald Reagan, George Bush pare, Bill Clinton i George Bush fill. Cap d'ells ha guanyat el Nobel de la Pau. Podria un Nobel de la Pau impulsar aquestes agressions militars? Doncs potser aquí hi ha l'oportunitat d'aquest premi precipitat: Obama pot tenir, des d'avui, les mans més lligades en matèria militar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada