Trepitjar carrers plens de putes, immigrants, carteristes, sense sostre, gafapastas post-moderns, xeringues, venedors cervezabier, topsmantes diversos, pakis cridant butanoooooooo!, veïns descamisats i (oh, què gran!) lluïnt amb orgull samarretes Imperio, trilers professionals, pixats i altres espècies estranyes, no es fa cada dia.
I menys ell, un home íntegre, impol·lut, format, repentinat i encorbatat. Però clar, fins i tot el seny català més contrastat és capaç de caure en la temptació de l'expedició més extraordinària a explicar a néts i nétes davant de la llar de foc. Trepitjar els carrers del Raval, quina aventura per a tot un Xavier Trias i Vidal de Llobatera!
Diuen les males llengües, que pocs dies abans d'aquest safari, se'l va veure a la Unitat de Medicina Tropical (no crec que fos la de les Drassanes), informant-se sobre les vacunes que necessitava per a emprendre, amb totes les garanties, l'aventura de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada