M'han sorprès algunes reaccions generades després del referèndum sobre la independència de Catalunya celebrat ahir a Arenys de Munt. I m'han sorprès des d'un doble sentit.
En primer lloc, per part d'aquells qui "sacralitzen" el referèndum, qualificant-lo gairebé com a primera pedra de la independència de Catalunya. Anem a pams, no fos cas que ens estavellessim abans d'hora. I és que a Catalunya un referèndum, qualsevol que sigui, entre d'altres coses té la clau a l'àrea metropolitana de Barcelona, on hi viuen aproximadament 5 dels 7 milions d'habitants de Catalunya, i no en poblacions com Arenys de Munt. I tothom sap que el perfil sociològic i identitari és ben diferent en un lloc i en un altre. No entraré aquí en altres temes com poden ser que al referèndum d'Arenys, a diferència d'altres referèndums i eleccions, hi podia votar el jovent de 16 a 18 anys (un sector de població més favorable a la independència), o a que el clima generat a la població maresmenca (afavorit per la inestimable col·laboració del Govern central) era molt més destinat a que la gent votés que sí que no pas a que ho fes en contra.
Però també em sorprenen les reaccions que s'han dedicat a menystenir i a ridiculitzar aquest esdeveniment. No parlo dels qui el consideraven inconstitucional i il·legal (amb aquests ja no hi compto), sinó de gent d'esquerres, també d'ICV, que sobre el paper defensa el dret a l'autodeterminació i la participació ciutadana, però que a la pràctica m'ha deixat certs dubtes. L'experiència d'Arenys és una experiència més en el joc democràtic, i cal tenir-la en compte, perquè portarà cua política i social. I alguns no estem per quedar-nos fora de joc contínuament.
I, com que molta gent m'ho ha preguntat, dic el que jo faria si se'm consultés en un referèndum com el d'Arenys. Jo votaria que sí. Però, encara que a alguns us sembli estrany, segurament ho faria més per una qüestió identitària de sentiment de pertanyença que no pas per una qüestió política. Els problemes i els reptes fonamentals que té actualment Catalunya són, al meu entendre, derivats bàsicament del model social i econòmic, i no tant del model d'Estat (que també). Dit d'una altra manera, la independència no crec que sigui garantia de solució dels problemes principals de Catalunya i de la ciutadania catalana.
2 comentaris:
Bé, com tu dius: ni tant ni tan poc. Però bé, allò que considere més important no és el fet de que Areny haja votat en un o en un altre sentit, sinó que aquest referèndum puga estendre's com una taca d'oli i aleshores es convertisca en alguna cosa molt més seriosa, capaç d'arribar, fins i tot, a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Salut.
Tens raó, coincidim molt de forma no pactada. Ja està b´´e i crec que és important l'esforç de donar-li sempre una volta més a les coses i fugir del simplisme.
Publica un comentari a l'entrada