Espanya i els drets humans

De vegades quan parlem de drets humans i, més en concret de manca de drets humans, fixem els ulls lluny de les nostres fronteres i els dirigim, habitualment, cap als països de l'anomenat tercer món.

Aquesta setmana, però, hi ha hagut dos fets que m'han fet pensar sobre el respecte als drets humans a l'Estat espanyol.

D'una banda el comunicat fet públic per part d'Amnistia Internacional (AI), en el qual es denuncia les detencions en règim d'incomunicació. Contundent la frase de Nicola Duckworth, membre d'AI, quan diu que "és inadmisible que en l'Espanya actual una persona detinguda per qualsevol raó desaparegui durant dies, com empassada per un forat negre". Segons Amnistia l'Estat espanyol és un dels Estats que manté un dels règims de detenció més estrictes de la Unió Europea.

Llegint el comunicat d'AI, organització a la qual suposo documentada en aquestes matèries, em vénen al cap imatges més pròpies d'una dictadura que no pas d'una democràcia.

I parlant de dictadura, aprofito per introduir el segon fet que ha motivat aquest post: la projecció aquesta setmana a TV3 del documental "Llach: la revolta permanent". Un documental que narra com Llach va composar el tema "Campanades a morts" després de conèixer la notícia que en una assemblea de treballadors i treballadores de Vitòria, la policia havia assassinat 5 persones, a més de causar centenars de ferits. Era el 3 de març de 1976. Aquells assassinats tenien responsables polítics amb noms i cognoms: Manuel Fraga i Rodolfo Martín Villa.


(Fraga i Martín Villa visitant alguns dels ferits de Vitòria. Segons el propi Martín Villa els ferits els van preguntar si estaven allà per rematar-los)

Els crims no només van quedar impunes, sinó que els seus responsables polítics han tingut carrera política destacada. Fraga actualment és Senador pel PP. Martín Villa és president de Sogecable.

No cal dir massa cosa més.