Com cada any, vaig començar la meva Diada a les 9h. del matí a l'ofrena floral a l'estàtua de Rafael de Casanova. Aquest any en destaco dues coses respecte anys anteriors:
1- Molta menys gent de l'habitual, tant en les delegacions que feien les ofrenes, com en la gent que hi assistia a nivell individual.
2- Els crits, insults i xiulades habituals de cada any, aquest cop majoritàriament eren fets en castellà i provenien d'un nombrós grup de treballadors i treballadores, membres de la CGT de Nissan i Roca. Curiós que, en un dia com la Diada Nacional, un dels crits que més se sentís fos el de "menos banderas y más trabajo".
A diferència del que faig habitualment, l'estat del meu turmell em va recomanar que a la tarda em quedés a casa i no fes la visita al Fossar de les Moreres i al Passeig de Lluís Companys.
Cerdanyola
A Cerdanyola, com a Barcelona, hi vaig detectar menys gent de l'habitual. I poc ambient. Poques coses a destacar: el record a Joan Sola, la participació del PP per primera vegada en molts anys en l'ofrena floral a la plaça 11 de Setembre, i la batalla de cada any entre PSC i ICV-EUiA per veure qui porta més gent.
I demà Arenys de Munt...
No hi aniré, però seguiré amb interès el que passi demà al Maresme, no tant pel resultat del referèndum, com per les conseqüències polítiques que pugui tenir. No entenc la por que alguns tenen a què la gent opini lliurement. I sobretot no entenc la seva estupidesa i la falta de visió política que ha fet que, amb la seva actuació desmesurada, el referèndum d'Arenys, que en situació normal hagués passat desapercebut, s'hagi convertit en un dels punts màxims d'atenció política i mediàtica.
2 comentaris:
el número de tontos és infinit. Crec que ho va dir Pompei
"Menos banderas y más trabajo"??? A càs és contradictòria una cosa amb l'altra?
Salut.
Publica un comentari a l'entrada