Algunes coses canvien, d'altres no

Repassant les notícies d'ahir, vaig arribar a la conclusió que hi ha coses que canvien i d'altres que no. Una obvietat? Potser sí.

Escoltant part del discurs de Barack Obama a l'ONU, un comença a pensar que potser sí que comencen a canviar determinades coses. Sentir d'un president dels Estats Units que en la política internacional s'ha d'acabar amb l'unilateralisme per passar a una era de cooperació global multilateral, no deixa de ser novedós i positiu. És evident que s'ha de passar de les paraules als fets. Però també és evident que és un canvi radical respecte el que ens tenen acostumats els governs nord-americans. Sobretot si ens fixem en les etapes del clan Bush, Reagan, Nixon i companyia.

Una altra notícia d'ahir era la polèmica sobre els informes encarregats per la Generalitat. Sóc de l'opinió que, en cas que hi hagi irregularitats, responsabilitats polítiques o legals, aquestes s'han d'assumir. Però també crec que s'ha de destacar que ha estat el propi govern qui ha tingut la voluntat d'auto-fiscalitzar-se. Com deia ahir la Dolors Camats, una auditoria com aquesta no s'ha fet mai abans al nostre país.

I per últim, com no podia ser d'una altra manera, hi ha coses que no canvien. Només cal llegir les declaracions de l'Oriol Pujol defensant en Fèlix Millet (el saquejador del Palau de la Música, com el defineix en Jordi Guillot), per veure que hi ha coses que no canvien, i que segurament no canviaran.