L'estratègia Bonobo

Divendres al vespre, per celebrar el final del curs de guió que hem fet al Taller de Guionistes, vam sortir a sopar per Gràcia i, després, vam anar a fer unes cerveses a un local que es diu Bonobo. Ens van dir que el nom del local responia a un tipus peculiar de ximpanzè.

I la veritat és que sí que és una espècie peculiar. És un tipus de ximpanzè que, segons els seus estudiosos, viu a les selves del centre d'Àfrica, que pot arribar a manifestar altruisme, compassió, empatia, paciència, amabilitat, sensibilitat, etc., i que acostuma a resoldre els conflictes a través del sexe, i no de la violència. Viuen, segons sembla, en una estructura matriarcal i igualitària.

Segons sembla, fa 2 milions d'anys la zona d'Àfrica on vivien els ximpanzès es va tornar àrida i es van reduir els boscos on tenien la seva activitat. Una mutació genètica va fer que apareguéssin els bonobòs, una de les característiques dels quals és el tamany notablement més petit de les femelles. Això feia que les femelles fossin molt més àgils i capaces d'arribar als fruits que hi havia a dalt dels pocs arbres que quedaven. Aquest rol de recollida d'aliments, va fer que les femelles es convertissin en les organitzadores de la societat bonobò.

Va néixer, doncs, el matriarcat bonobò. Va desaparèixer la violència entre individus, i el sexe es va convertir no només en instrument de resolució de conflictes, sinó també en forma de salutació, en moneda de canvi per aconseguir menjar o, simplement, en mitjà de diversió i satisfacció individual.

L'estratègia Bonobo, doncs, ha creat una societat que molts voldríem per la humanitat (i no penseu malament, no ho dic només pel sexe).