Diumenge passat vaig anar a veure la pel·lícula catalana "3 dies amb la família" de Mar Coll. Una pel·lícula molt recomanable. Però aquí no volia parlar de la pel·lícula, sinó d'un fet que em sembla, com a mínim, estrany.
La pel·lícula la vaig anar a veure als cinemes Icària de Barcelona. I em va molestar, i molt, que essent una pel·lícula parlada en català la passessin amb subtítols en castellà. No és la primera vegada que em passa. També vaig viure una situació igual quan vaig anar a veure "El cant dels ocells" de l'Albert Serra.
No m'imagino cap cinema de Barcelona, ni de Catalunya, on quan passin pel·lícules d'Almodóvar, Amenábar, Trueba, Bollaín, etc., se'ls acudeixi posar subtítols en català. Per què a la inversa sí que passa?
4 comentaris:
Fa uns mesos vaig anar al cinema de Cerdanyola a veure Vicky Cristina a Barcelona. Al comprar les entrades em van "avisar" de que la peli era en català.
No sé per què m'irrita tan el "manifiesto por la lengua común...". Què serà?
Obsessions teves, Helena, obsessions teves...
Roger, doncs no se m'acut res més que la pel·li la deuen distribuir a tot Espanya igual, no? I es deuen estalviar "esborrar" els subtítols aquí... Com sempre, qüestió de pel·les... o és que potser aquí on ens queixem prou?
No estic segur d'aquest argument, Raquel, perquè l'original no es fa mai amb subtítols. Els subtítols són sempre posteriors. Per tant hi ha còpies de la peli on no hi ha subtítols, segur.
Publica un comentari a l'entrada