Tinc el privilegi del veure cada dia les dues cares del Tibidabo. El veig d'esquena quan estic a la meva ciutat. I de cara quan estic, també, a la meva ciutat.
Quan el veig d'esquena penso que al darrera hi ha la gran ciutat i el mar. Quan el veig de cara, sovint de nit i il·luminat, com ara, penso que al darrera hi ha part de la meva vida, passada i present.
Banda sonora de les vistes al Tibidabo: With or without you, per tancar la meva dèria post-concert d'U2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada