La setmana passada es va fer públic que RAC1 s'ha col·locat en el primer lloc de les preferències radiofòniques de la població catalana, acabant amb l'hegemonia de Catalunya Ràdio i la Cadena SER.
Lectures d'aquest canvi en els índexs d'audiència se'n poden fer moltes. I la primera ha de ser, per força, la qualitat de la programació oferta. Aquí crec que hi ha un element a destacar i és que, com a oient diari de la ràdio que sóc, per a mi RAC1 ha suposat aire fresc en el mapa radiofònic català. Això és innegable. RAC1 ha sabut trobar una fórmula innovadora que ha deixat enrere velles fórmules encarnades per les dues grans emissores de sempre.
Però, des dels despatxos que correspongui, crec que cal fer l'anàlisi política del que signifiquen aquests resultats. Perquè per a mi és evident que aquesta lectura política existeix. I no veure-la o no voler veure-la seria un error.
RAC1 no és una exepció dintre del potent univers mediàtic del Grupo Godó. I de tothom és sabut que, des del punt de vista polític, aquest grup ha atacat de forma sistemàtica el pacte entre PSC, ERC i ICV-EUiA a la Generalitat de Catalunya. I l'acarnissament ha estat, i és, especialment dur amb ICV-EUiA i també amb ERC.
L'aposta política del Grupo Godó és, clarament, la sociovergència. Una fórmula de govern que, sota la disfressa de l'estabilitat, acabaria amb qualsevol qüestionament crític del paper dels grans lobbies econòmics del país.
Qui hagi de fer l'anàlisi dels resultats de l'audiència radiofònica a Catalunya no ha d'oblidar aquesta lectura política. No ha d'oblidar que la ràdio més escoltada és una ràdio que aposta clarament pel retorn de CiU al poder amb el suport del PSC. I no ha de tenir la clàssica temptació de "criminalitzar" l'oient: a ningú se l'ha obligat a canviar la seva emissora de sempre per RAC1, i si ho ha fet és perquè ho ha considerat millor.
Analitzem bé, doncs, la lectura comunicativa, sociològica, política i, diguem-ho clarament, electoral que el recent lideratge de RAC1 pot tenir al darrera.
3 comentaris:
Aire fresc?
En Clapes on treballava? En Basté estava a la COPE?
Que RAC1 era una alternativa estava a l'abast de tothom, però que el nostre govern els hi hagi posat les coses taann fàcil, que vols que et digui.
Crec que culpabilitzar als mitjans i als periodistes dels mals d'aquesta societat es el pitjor error que poden cometre els polítics, ei, i en això tan en Saura com en Ferran coincideixen no? Amb raonaments diferents, però un missatge similar.
Canviar el que funciona no crec que sigui la manera.
Per cert, ja ha passat la censura aquest post? Mira que mosquejar al Francos...
Amb aire fresc vull dir que ha aparegut una emissora capaç de fer ombra a les clàssiques, i això sempre és bo.
Ja sé que el Clapés i el Basté estaven a Catalunya Ràdio, i el Toni Soler estava amb El Terrat a la SER, però a mi em dóna la sensació que li han donat un aire nou a la ràdio. Per exemple, jo al Jordi Basté no el "trago" com a analista polític, però en canvi el format del seu programa el trobo atractiu. En canvi si escoltes la Neus Bonet corres el risc de quedar-te dormint tot el dia...
I no s'ha de treure mèrit al que ha fet RAC1, que no és gens senzill. Pensa que van néixer fa nmenys de 10 anys i ho van fer al mateix temps que Ona Catalana. Ara Rac1 és líder d'audiència i Ona Catalana ha desaparegut del mapa.
I el que dius dels polítics és una mica el que vinc a dir jo. Jo tinc claríssim que hi ha determinats sectors mediàtics (Prisa, Godó, Planeta, etc.) que intenten marcar l'agenda política defensant els interessos de les seves empreses. Però s'ha de tenir capacitat d'analitzar-ho tot d'una forma global. I si la gent ha decidit passar-se a RAC1 per alguna cosa serà.
Per cert, ara acabo de veure això:
http://www.3cat24.cat/noticia/383191/comunicacio/Catalunya-Radio-es-lemissora-mes-escoltada-del-pais-amb-538000-oients-diaris-segons-el-Barometre
Publica un comentari a l'entrada