Per una vegada, gràcies RENFE

Em quedaven 15 pàgines per acabar el llibre que m'ha tingut absorbit la darrera setmana. "Els homes que no estimaven les dones" de Stieg Larsson. Dec ser l'únic ésser humà que encara no l'havia llegit. Eren les 15 pàgines que, més o menys, m'ocupen els 22 minuts que van de l'estació d'origen a l'estació de destí . Però... Un entrebanc: un vell amic m'ha telefonat tot just un minut abans d'arribar el tren. La trucada ha durat uns cinc minuts. Així que quan he començat la primera de les darreres 15 pàgines que em quedaven el tren ja estava en marxa. Quan he arribat a la penúltima estació em quedaven tansols 4 pàgines. 2 minuts d'estació a estació. Impossible d'acabar el llibre. I això és el pitjor que et pot passar: acabar el trajecte de tren quan només et queda una pàgina o una pàgina i mitja per acabar el llibre. Però aquí hi ha intervingut la meva amiga de l'ànima: la RENFE. Perquè només sortir de la penúltima parada el tren s'ha aturat al mig del túnel. I ha tingut el detall de restar aturat fins que he acabat el llibre.

Per a celebrar-ho us deixo un bocí de Manel amb el seu tema "Al mar":