Quan un Ministre assegura al mes de gener que l'atur no arribarà als quatre milions, i només tres mesos després les dades de l'EPA asseguren que a tot l'Estat espanyol hi ha 4.010.700 persones aturades, el que demostra és o bé que ha mentit, o bé que és profundament incompetent.
I tant una cosa com l'altra l'inhabiliten com a Ministre.
3 comentaris:
Amb això et doncs toootttaaa la raó, tot polític que mentis o demostres no estar capacitat per gestionar el seu departament hauria de dimitir.
El que hauríem de pensar si al vostre partit no hi ha promeses "incompletes", si a la nostra ciutat no hi ha polítics que no han dit "tota" la veritat, o l'han dit quan li convenien.
Vaja, a mi se'm ve al cap la gestió del 0-3, la posició de l'alcalde quan estava a l'oposició i el que ha fet quan a arribat al govern.
I no treiem altres temes...
I em sembla que ja ho em parlat alguna vegada això de mirar la palla a l'ull alie.
Ei, al Javi últimament li a passat alguna cosa semblant...
Et dono en part la raó. Jo sóc dels que penso que s'ha de reformular el com es fan els programes electorals perquè els partits, tots, tendeixen més a fer cartes als reis, o brindis al sol, que no pas programes realistes. No es fa així amb mala fe, però tots sabem que hi ha coses que, com a mínim, són molt fàcils de dir i després difícils de complir.
De fet, tot i que es fan els programes electorals, després se sol acabar fent un pla de mandat o un pla d'actuació municipal que ve a ser la selecció del més realista del que els partits han posat en els programes electorals...
Ara bé, el cas del Corbacho jo crec que és diferent. Perquè quan fa les declaracions assegurant que no s'arribaran als 4 milions d'aturats, no ho fa en un programa electoral o no ho fa com a promesa electoral, sinó que les fa com a ministre de treball. La realitat l'ha superat en menys de tres mesos. Per tant, o estava dient una cosa que sabia que no passaria o, com dic en el post, és un incompetent.
Ei Roger, que jo em refereixo a aquestes paraules escrites aquí sota, no et parlo pas de les famoses tres escoles bressol.
Em vinc a referir que entre les frases de " ets amo del teu silenci i esclau de les teves paraules" i la de "les paraules se les emporta el vent" hi ha molts que prefereixen aquesta última.
DEBAT SOBRE L'EDUCACIÓ 0-3(24 DE MAIG DE 1994)
INTERVENCIÓ EN LA SEGONA PART DEL DEBAT, DESPRÉS DE LES PONÈNCIES, DEL LLAVORS MEMBRE DE CERDANYOLA DEBAT, TONI MORRAL
TONI MORRAL: Tinc una pregunta per adreçar-la a les dues administracions que avui tenim a la mesa de ponents, la competent en el tema de l' ensenyament, la Generalitat de Catalunya, i l' Ajuntament, com a institució més propera al ciutadà.
Penso que allò de positiu que té el debat d' avui és mirar de trobar solucions a problemes concrets. Avui el debat ha posat damunt la taula un problema concret del nostre municipi. Segur que no és l'únic que el té. Però particularment a Cerdanyola, hi ha una demanda real de places per a nens i nenes de O a 3 anys que l' oferta existent no pot satisfer. Però el problema no és aquest exactament, sinó que és encara més gros. Hi ha una demanda potencial que és molt més important que la real. És potencial perquè està continguda pels preus que s'han d' ofertar per garantir la supervivència d' aquestes escoles. I com que no hi ha oferta pública per als infants de O a 3 anys, l'oferta és tota privada, és lògic que les escales privades hagin d' ajustar els preus segons els costos.
Aquest és el problema. Hi ha una part important de la nostra població que no pot escolaritzar els nens de O a 3 anys perquè no troba una plaça que s' ajusti a les seves condicions econòmiques.
Trobo que és molt important la política de beques i que cal seguir-la impulsant i incrementant, si és possible. Però em sembla que és insuficient, que caldria complementar-ho amb una altra política per a l'etapa del 03.
em sembla que hi pot haver diferents sortides.
Una podria ser la de municipalitzar una oferta pública. Municipalitzada o dependent de la Generalitat. En tot cas, aquí no en tenim cap, de la Generalitat. Hem de reconèixer, però, que aquesta sortida presenta moltes dificultats en aquests moments, perquè els ajuntaments estan en una situació d'ofec econòmic important; i crear una escola pública de O a 3 anys vol dir invertir una considerable quantitat de recursos que, ara mateix, no es pot invertir. I, a més, no és una competència estricta dels ajuntaments. Per tant, és lògic que l'Ajuntament digui que aquí hi ha un problema, però que li doni sortida aquell a qui correspon, per les competències, que és l' administració autonòmica.
Jo penso que seria convenient trobar una sortida. I en aquest terreny crec que hi hauria una sortida possible si hi hagués voluntat política per part de l'administració competent, que és la Generalitat, de posar recursos econòmics en el nostre municipi per cobrir aquest dèficit que tenim. I si ni hagués també voluntat política per part de l' Ajuntament d'intentar concertar els sectors que intervenen en aquest afer, escoles, Generalitat i Ajuntament, per tal de trobar una solució. Quina seria la solució? Aquesta era la pregunta que volia que em responguessin.
¿Seria possible que les escoles bressol avui privades, entre cometes, i sense ànim de lucre, que estan ofertant aquest servei a Cerdanyola, juntament amb la Generalitat i l'Ajuntament, poguessin signar un conveni, en el qual les administracions es comprometessin a posar recursos damunt de la taula perquè, d'una manera col·legiada, es pogués abaixar el cost, els preus de matrícula i de mensualitat d'aquesta oferta? I que això suposés també, d'alguna manera, un cert control en el terreny pedagògic, un cert control i fiscalització en el camp econòmic, també en el terreny de la gestió, i que aquestes escoles es poguessin qualificar d'interès públic, no públiques però sí d'interès públic, i que se'ls pogués posar l'etiqueta d'escoles de qualitat, per dir-ho d'alguna manera, del municipi?
Em sembla que podria ser una sortida i que no demanaria tampoc massa recursos, perquè hi hauria una participació econòmica de les mateixes escoles, i per tant de les matrícules, una aportació de la Generalitat i una altra de l'Ajuntament, que podrien contribuir a abaixar els costos que suposa per a les famílies la matriculació de cada nen de O a 3 anys.
Publica un comentari a l'entrada