Sí senyor. Montilla comença a treure's la careta. I La Vanguardia en èxtasi. I la sociovergència més a prop, clar.
El màxim representant d'aquells qui diuen emmirallar-se en la socialdemocràcia nòrdica, es va destapar ahir davant del públic amb el qual se sent més còmode: el Cercle Financer de La Caixa. I és que les receptes que proposa el Molt Honorable President de la Generalitat suposen, així de clar, acabar (o retallar, si voleu) amb l'estat de benestar. Ho pot maquillar com vulgui, però quan el President diu que "s'ha dobrir una reflexió sobre la sostenibilitat de l'Estat del benestar i de la viabilitat d'un sistema sanitari de gratuïtat total", és per a posar-se a tremolar.
Només dos exemples del que Montilla proposa reformar: el mercat laboral, no amb més drets i garanties per treballadors i treballadores, clar, sinó amb més flexibilitat (+ flexibilitat = + precarietat); el mercat de la vivenda, no garantint l'accés a la vivenda digna, sinó amb més flexibilitat dels contractes de lloguer (+ flexibilitat = + precarietat).
Montilla ens està demostrant, un cop més, que quan el PSC i el PSOE es posen a fer de liberals, no hi ha qui els superi. I quan els liberals parlen de flexibilitat, parlen de precarietat. I quan parlen de precarietat, parlen de precarietat dels que menys tenen. I és que algú creu que Montilla va fer alguna menció, per posar dos exemples, a què s'hagués d'acabar amb els paradisos fiscals o amb els beneficis fiscals que les polítiques del PSOE han comportat pels que més tenen?
Com deia al principi, la sociovergència més a prop. I La Vanguàrdia més feliç que mai.
5 comentaris:
Ostres, em pregunto com algú que es digui socialista pot dir això: Pero "Montilla se mostró totalmente convencido de que este es el camino y que, incluso, hay que abrir una reflexión sobre la "sostenibilidad del Estado de bienestar y de la viabilidad de un sistema sanitario" de gratuidad total."
Ara resulta que el que no ha fallat és el sistema capitalista sinó el que empara l'estat del benestar. "Agárrate que vienen curvas".
No vull insistir en el tema, però us recordo una cosa.
-Societat de consum. En aquest entorn ens movem, i en aquest entorn ens moure'm fins que no es canvii.
A mi el que més em falla de les paraules del Montilla es la falta de coherència. Jo no tindria els collons de demanar la congelació de sous, i no predicar amb l'exemple.
Però, aquí un exemple de la coherència actual de la nostra classe política.
Roger, i si votessim en blanc?
¿Todavía hay gente que piensa que el PSC/PSOE es socialdemócrata? Ahora lo ha dicho de forma explícita, pero sus políticas son liberales hace bastante.
Superregidor, si votáramos en blanco les daría lo mismo.
No Sergio, els hi donaria el mateix si voten els 4 de sempre.
Ja fa dies que intento explicar que el canvi, la manera de "motivar" un canvi de mentalitat a l'entorn polític Iberic seria que tota la gent que es queda a casa o se'n va a la platja, aquests que ja no voten per esgotament, si votessin en blanc, ja et dic jo que algú pendria nota, perque demostrarien que els importa la política, i tots els "analistes" que diuen amb veu baixa que son gent que passa, haurien de canviar de discurs.
Sergio, crec que s'ha de fer alguna cosa, crec que s'ha de canviar aquesta "impunitat" dels nostres polítics. En aquest post ho ha tret el Roger dels socialistes, el Javi demà en treura alguna dels d'ICV, si algun dia es recupera l'Octavi, ja en treura dels de convergencia, i així anem fent.
Fins quan, fins que sorti un Gil, una Rosa Diaz, un Franco adaptat a l'època, un Berlusconi, algú amb els "poders" necessaris per aconseguir el poder i... Si, ja se que es exagerar, però no creguis que l'esser humà apren dels errors, no ho fem.
Jo no ho vull això, i es l'única manera que se'm passa pel cap, mai ho he fet, d'anar canvian el vot segons opinen els mitjans de comunicació, però algun dia la gent es cansara de jugar a la tombola, del PP al PSC, del PSC a CIU, de CIU a ICV, D'ICV a ERC, i tornem a començar.
Perdona Roger per utilitzar el teu blog per parlar coses que no tenen a veure amb el post.
Bueno, una mica de relació existeix , no?
doncs aquest és el nostre president, un home social-liberal d'un partit social-liberal, el que marca l'agenda. Construir una esquerra de combat passa per desmarcar-se d'aquestes politiques, d'aquestes declaracions i d'aquesta penya. Resistir és construir espais d'esperança.
Publica un comentari a l'entrada