Treballar per la teva ciutat és, en moltes ocasions, un plaer. Veure com projectes que primer tens al cap, es poden passar al paper i, finalment, al carrer és molt satisfactori. Igualment, veure com projectes que tens al cap només es queden al cap o, com a molt, al paper és frustrant. I desgastant.
Veure com se't reconeix la feina, com a qualsevol feina, anima. Veure com se't critica la feina, com a qualsevol feina, desanima.
Però, des d'aquí vull reconèixer el mèrit a aquells i aquelles que, sent persones com som tots i totes, patint a nivell personal com tots i totes tenim el dret de patir, quan tenen un mal dia, quan passen per dificultats personals, han d'anar pel carrer amb la cara de sempre, perquè la ciutat no s'atura, perquè els càrrecs públics no tenen dret a aturar-se, a fer un break o un reset. Alguns em direu que això és una tonteria. Altres em direu que això va amb el sou. Jo us diré que potser teniu raó, però que no ho comparteixo. Crec que no és una tonteria. I crec que hi ha coses que el sou no compensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada