Estic llegint "Antes del amanecer" l'autobiografia de Gerry Adams, lider del Sinn Fein. Com no podia ser d'una altra manera, en un moment del llibre Adams fa referència al Bloody Sunday del 30 de gener de 1972 a Derry.
Algunes de les frases que diu Adams sobre aquests fets m'han traslladat a l'actualitat. "(···) aquelles morts van ser el resultat d'una deliberada i planificada operació militar destinada a instaurar el terror en els cors de tots els nacionalistes irlandesos que vivien sota la dominació britànica (···)"; "La ferida inflingida aquell dia continua oberta avui"; "Diners, armes i nous reclutes van inundar l'IRA"; "(···) en un temps relativament curt, l'IRA (···) va comptar amb l'aclaparador recolzament del poble nacionalista".
I dic que m'han traslladat a l'actualitat perquè crec que això és el que pot passar a Palestina 37 anys després. La brutal actuació de l'exèrcit israelià pot donar arguments, armes i voluntaris a Hamàs. I la ferida avui oberta pot no cicatritzar en molts anys.
1 comentari:
No fa gaire van fer un reportatge a la cuatro sobre Gaza. Deixant de banda que en Sistiaga ens pugui agradar o no i traient la part de sentiments que ens arriba a tots, penso que si un estat pretén acabar amb un moviment matant a tort i a dret la població (com si tots pertanyessin a aquest moviment), els supervivents, els fills, els pares i les mares que ho han perdut tot tan sols voldran venjança. I nous moviments violents sorgiran en resposta. No ho justifico, però no podem assegurar que les nostres reaccions no serien iguals.
Del reportatge, en destacaria:
1-La Franza de Gaza és la zona més densament poblada del món. L'indret on hi ha més persones per metre quadrat. És un lloc petit, per tant, quan Israel llença bombes contra un objectiu concret, hi ha moltes possibilitats que hi mori molta gent.
2- El bloqueig econòmic a què l'estat d'Israel sotmet Gaza fa que la població s'empobreixi cada vegada més i que hi hagi d'haver altres vies per proveir-se de queviures i, sí, també d'armes. És per aquest motiu que l'estat d'Israel bombardeja els túnels per on els palestins arriben a Egipte per proveir-se d'aliments. Ja són moltes les persones que han mort atrapats als túnels a causa dels atacs d'Israel. La seva excusa és que s'utilitzen per armar Hamàs. Per a ells tot és terrorisme. Mentrestant, els palestins estan condemnats a la gana i la pobresa.
3- El poder econòmic d'Israel és immens. Encara tinc al cap els crits de les nenes que patien les cremades de les bombes israelianes. Els metges palestins deien que no s'havien trobat mai cremades d'igual mesura. Han de practicar tècniques d'extirpació de pell, múscul i fins i tot os per curar-les. Aquells crits no se me'n van. És tan evident que la seva poderosa actuació és desmesurada que no sé com hi ha algú que pugui pensar que té alguna justificació.
4- A Israel també hi ha jueus que recolzen la causa palestina i estan en contra de les accions que perpetua el seu estat.
Jo no estaré mai a favor de cap moviment que promogui la lluita armada com a solució per a un conflicte. Però entenc que existeixi un grup com Hamàs.
Torno a reiterar les paraules del pensador pacifista israelià: "Primer van acabar amb Al Fatah i va sorgir Hamàs. Ara acabaran amb Hamàs (o això els semblarà) i sorgirà Al Qaeda."
Publica un comentari a l'entrada