Per a qui no ho sàpiga, Falls Road és un dels principals nuclis de població repúblicana (catòlica) de Belfast. Durant molts anys aquest barri popular ha estat un dels escenaris principals dels disturbis (troubles) causats per l'exèrcit ocupant britànic, per la policia britànica, per grups paramilitars unionistes i per militants republicans de l'IRA, i que tenien el seu fonament principal en la manca de drets civils, socials i polítics de la comunitat catòlica republicana. Una de les peculiaritats d'aquesta zona dels afores de la capital d'Irlanda del Nord, si es té en compte la magnitud d'aquests troubles, és que toca amb Shankill Road, zona unionista (protestant). Aquestes dues zones han estat separades per un mur, anomenat peace lines, amb l'objectiu de limitar aquests troubles.
No és aquest un espai per a parlar de la història del conflicte irlandès, però sí que crec que era necessari, abans de continuar, escriure unes línies sobre Falls Road, un barri en el qual els múltiples murals exerceixen de document històric de gran valor, de manteniment del sentiment de comunitat i de cohesió identitària, i de manteniment de la memòria històrica d'una zona que ha patit com poques a Europa en el segle XX.
Feta doncs aquesta mini introducció (els experts sobre Irlanda que llegeixin aquest bloc que em perdonin per la manca de rigor), anem al que hem fet avui.
La visita per Falls Road l'hem fet amb un guia turístic especial. Un pres de l'IRA. No hem acabat de deduir si es tracta d'un pres immers en un programa de reinserció, o d'un ex-pres reinsertat. En tot cas, es tracta d'una persona que, amb un anlgès molt tancat (confesso que m'ha costat molt entendre el que deia), transmetia una sensació un pèl agredolça. Rostre trist, però amable. Parlar tranquil, però enèrgic. Una persona que ha viscut el conflicte, valgui la redundància, en primera persona. I que, amb una mica de sorpresa per part nostra, et parla del conflicte no només en primera persona sinó en present. Els acords de pau són encara recents i, malgrat que sembla que es va per bon camí, els records de les experiències viscudes, de les morts de familiars i amistats, són terriblement presents. I així és lògica l'existència de certs recels.
En tot cas, és un luxe poder compartir unes hores amb algú que et parla des de l'experiència directa i que et parla de gent com Pat Finucane o Bobby Sands per haver compartit ideals i lluites amb ells.En algun altre moment parlaré més del conflicte del nord d'Irlanda, però vist el que he vist, llegit el que he llegit, escoltat el que he escoltat, la pregunta principal que em faig és com, en ple segle XX, un Estat com la Gran Bretanya va fer el que va fer amb la comunitat republicana nord-irlandesa i com (ara que fem crides a la comunitat internacional per a exigir a Israel que acabi amb la seva política d'agressió a Palestina)
la comunitat internacional va deixar que fes el que va fer. Quan parlem d'una comunitat amb menys dret a vot que una altra amb la qual comparteix territori; quan parlem d'una comunitat amb menys accés als serveis socials que una altra amb la qual comparteix territori; podem pensar en la discriminació cap a la minoria negra dels Estats Units fins a principis del segle XX o de la discrimanció que, com deia, estan patint els palestins. Però és que aquesta discriminació la patien, també, els nord-irlandesos catòlics republicans. I d'això no en fa pas massa.
3 comentaris:
Hola Roger. Com bé saps, jo també he pogut visitar Belfast. La veritat és que passejar per Falls Road és molt interessant perquè et permet fer-te una idea de com va ser el conflicte. A mi el que més em va cridar l'atenció són les més que evidents diferències entre les temàtiques tractades als murals de Falls Road (solidaritat internacionalista, lluita i revolta social contra l'opressió... amb referències directes a conflictes laborals i socials d'Irlanda, a Palestina, Cuba...) respecte dels murals a Shankill Road (paramilitarisme, evocació de victòries d'Anglaterra sobre Irlanda en segles passats...). Crec que diu molt de que representen uns i altres, republicans i unionistes (crec que la divisió en catòlics i protestants no és massa encertada, i menys encara des d'una perspectiva d'esquerres).
En fi, el que volia afegir al teu post és que aquesta conculcació de drets fonamentals de la que parles em fa pensar molt i molt en l'Estat espanyol actual. Especialment des de l'aprovació de la famosa llei de partits, que condemna les persones per les seves idees i no per les seves accions. En els darrers dies tornem a ser espectadors d'una nova il·legalització d'una candidatura electoral, a la que cap organització de l'esquerra institucional s'hi ha oposat obertament, conscients que sense esquerra abertzale a les eleccions encara poden arreplegar uns quants vots d'entre els sectors socials que aquesta representa.
Salut!!
Hola Carles,
Totalment d'acord amb el que dius. Jo aquest cop no he anat a cap barri unionista. Sí que hi vaig anar fa 7 o 8 anys. Aquell cop vaig anar en un mateix dia a un barri unionista (no ercordo quin era, no era Shankill) i a Falls Road, i em vaig emportar la mateixa impressió que tu: en un lloc hi havia murals que animaven al conflicte i en l'altre els missatges eren molt més de tipus social, internacionalista i de recerca de la pau. De fet del barri unionista vam sortir amb certa por, notavem que no erem benvinguts.
El que també he notat aquest cop és una millora evident a Falls Road. L'estiu del 2001 els acords de pau eren molt recents encara, el barri era molt "deprimit", i durant tot el dia vam tenir un helicòpter militar fent un vol baix i aturat com a mesura de pressió psicològica. Tenir el soroll de l'helicòpter tot el dia al cap acaba emprenyant molt. Ara, en canvi, vaig veure que el barri té molta més vida que abans, molt més moviment. Suposo que poc a poc van recuperant la normalitat, tot i que l'empremta del conflicte, com deia en el post, encara és molt recent.
Sobre el tema del País Basc també estic d'acord amb tu. La llei de partits és una aberració democràtica. I ara que s'acosten les eleccions basques ho tornem a veure.
El que crec que és cert és que, quan coneixes el conflicte irlandès a fons veus que, en realitat, hi ha poques connexions (més enllà de les simpaties òbvies) entre el cas d'Irlanda i el cas d'Euskadi. No és el lloc de parlar-ne perquè més que un post a part mereix un llibre o una tesi, però crec que a Euskadi no hi ha hagut l'enfrontament social que hi ha hagut entre republicans i unionistes a Irlanda, ni la repressió i la conculcació de drets humans, civils i polítics que han patit els nord-irlandesos republicans per part de l'exèrcit britànic, la policia de l'Ulster i els grups paramilitars unionistes.
En tot cas s'haurien d'emmirallar en les possibilitats de resolució del conflicte.
Però, com dic, això és un altre tema.
Hola Roger. Fixa't que deia que parlar de la conculcació de drets fonamentals al nord d'Irlanda em fa pensar en l'Estat espanyol actual. No dic que la situació sigui la mateixa que a Euskadi. Però el paper opressor de l'estat si que és molt semblant, per això citava la llei de partits que conculca drets fonamentals com són les llibertats polítiques. També podria parlar dels assassinats extrajudicials del GAL, de la il·legalització i persecució de moviments socials, tancament i criminalització de mitjans de comunicació...
En fi, que com bé dius tu, això ja és un altre tema, simplement volia remarcar que la situació d'Irlanda no ens és tant llunyana com es vol fer creure.
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada