TV3 ha connectat en directe, durant el Telenotícies Migdia d'avui, amb Alberto Arce, membre de l'ong Free Gaza, i que ha viscut els bombardejos de Gaza de ben a prop. Segons el seu testimoni, a la zona on ell resideix els bombardejos han destruit una oficina de protecció civil, una estació de bombers i una llar d'infants. És obvi, doncs, que per molt que les autoritats israelianes parlin d'atacs selectius, novament ens trobem amb un cas en què les principals víctimes seran víctimes civils.
Segons sembla, aquest bombardeig és la resposta als llançaments de coets per part de Hamás a territori israelià en els últims dies. En cap de les informacions que he consultat es diu que aquests coets llançats per palestins hagin causat cap baixa. I si n'han causat alguna, de ben segur que no s'acosta ni de lluny, ni de llunyíssim, a les 155 que per ara han causat els bombardejos israelians. On està la proporcionalitat de la resposta? És aquesta la resposta que ha de donar un Estat democràtic?
I la comunitat internacional, què farà? Quedarà, novament, plegada de mans? De moment Sarkozy ja ha posat al mateix nivell uns i altres quan abans de criticar l'ús desproporcionat de la força per part d'Israel, condemna les provocacions palestines que, segons ell, han provocat aquesta situació.
I el lobby pro-jueu català, què farà? Continuarà condemnant els atacs palestins i callant davant de les barbaritats israelianes? És curiós que aquest lobby estigui format en bona part per persones amb sentiment nacionalista català. I és que cal preguntar-se si es pot defensar els drets del poble català com a poble i, alhora, no només ignorar els drets de Palestina com a poble sinó ignorar també els drets dels palestins i palestines com a éssers humans.
* Com era d'esperar, la xifra de morts augmenta. I avui, diumenge a primera hora, ja es parla de 271 morts. I, com era d'esperar, el silenci de la comunitat internacional i del llobby pro-jueu català continua.
17 comentaris:
Rahola!? Villatoro!? Ei, que hi ha algú!!??
Home... jutjar per això l'estat d'Israel em sembla una mica fort. Seria com jutjar Espanya pel franquisme.
Espero que les meves paraules s'entenguin
Home, doncs precisament crec que qui és criticable i jutjable és l'Estat d'Israel, perquè aquests atacs s'estan fent des de l'estructura estatal, en concret des de l'exèrcit. Una altra cosa seria que jo estés acusant el poble d'Israel, però no és el cas.
I el mateix passa amb el franquisme. No es pot jutjar el poble espanyol (si és que com a tal existeix) però sí l'Estat que va ser responsable de la dictadura franquista i tots els seus crims.
En aquest cas, torno a estar d'acord amb tu Roger.
I els lobbies catalans que tu dius i que en Jordi apuntilla son més amplis?
Noi, amb això estic molt peix.
Per cert, com va el debat intern a ICV sobre enviar algú a l'únic fòrum polític de Cerdanyola? Home, et podries oferir com a voluntari, no?
Ningú, amb un mínim d´humanitat, pot no sentir-se ferit davant uns fets com aquests.Tampoc davant els atacs constants de coets a ciutats israelianes, ni davant d´atemtats integristes (els quals Hamàs sempre aplaudeix)siguin a Nova York, Bombai,Casablanca,Jerusalem o Madrid.
Fixa´t, però, en alguns dels teus comentaris:
-Dius que no has vist pels mitjans cap dels atacs a Israel.D´una banda potser estàs insinuant que no són certs o que no es produeixen. O, sí no, reflexiona perquè els mitjans catalans(molt poc objectius en aquesta qüestió) mai informen d´aquests fets.
-Jo també vaig escoltar l´Alberto Arce per TV3, i el seu llarg "míting". Jo he estat un parell de cops a Gaza, i sincerament, no m´imagino una caserna de "Protecció Civil" a la Franja.Hamàs està fent molt de mal a Palestina, però saben sempre com "vendre" la seva política de terror.(Recorda que qui més palestins ha matat els darrers anys ha estat precisament Hamàs i d´altres grups radicals i integristes àrabs)
- No entens com un nacionalista català pot defensar Israel. Tant dins del nacionalisme català, com de la majoria immensa del poble i l´estat d´Israel tothom defensa l´existència d´un estat palestí i d´un estat d´Israel. Hamàs no reconeix el dret d´Israel a existir, i no accepta altra fórmula que "Tots els jueus al mar".
- Perquè utilitzes el terme "lobby" per qualificar els catalans amics d´Israel o que tenen una posició equilibrada en aquest llarg conflicte?. Ho faries per qualificar els catalans que defensen els drets de Palestina?.
Per mi el terme lobby no té connotacions negatives, però estic segur que per tu sí, i per això l´utilitzes. Utilitzar el terme lobby, sempre associat als jueus, és una fòrmula moderna d´antisemitisme.Estic segur que no és aquesta la teva opció, i per tant m´atreveixo a fer-te aquesta reflexió.
Hola, Roger,
Una pena que haguem de continuar parlant d'aquest conflicte i que els atacs sanguinolents d'un estat contra un poble no acabin. Et passo el link d'una notícia al respecte:
http://www.canalsolidario.org/web/noticias/noticia/?id_noticia=10698
Totalment d'acord que cal fer alguna cosa més que la mera condemna de fets com aquest.
Home Alfons, seria com justificar la mort en mans del nostre dictador d'en Puig Antich. I es que hi ha una cosa que es la proporció, i en aquest cas...
Igualment no crec ni justifico les accions de Hamàs, ni dels radicals palestins.
No tinc prou informació del conflicte per poder valorar d'una forma exacta, però crec que no hi ha forma possible de justificar cap de les dues part. El que sempre m'ha encuriosit es com ens sentaria a nosaltres que per solucionar el conflicte àrab els hi tornessin la península ibèrica. Se que es un exemple desproporcionat, però crec que ens pot fer sentir una mica a la pell de tots.
Alfons, no crec que hi haguin bons ni dolents, però si uns estats que no volen solucionar el conflicte, i un d'ells te tot el poder del món.
Intentar justificar qualsevol agressió per reacció es tan dolent per una banda com per l'altra.
Tenia pensat escriure sobre aquest tema al meu blog, però com diu sovint el Sergi Pàmies, millor no dir el que penso ja que segurament és un delicte.
De totes maneres m'agradaria fer uns apunts objectius, per canalitzar la meva ràbia:
L'estat israelià és un invent recent, del 1948, que més enllà de la geopolítica anglosaxona únicament està justificat pels textos de la bíblia (segons la bíblia també es poden matar a pedrades a les dones infidels i als fills rebels, assassinar als homosexuals, vendre a les filles menors com esclaves i un llarg etcètera de barbaritats).
L'estat israelià des de la seva fundació, ha estat en guerra amb Egipte i Jordània, donat que ha tingut com a objectiu ampliar il·legalment (segons la ONU) les seves fronteres.
L'estat israelià ha protagonitzat actes de terrorisme d'estat que deixarien als GAL com un joc de criatures.
L'estat israelià ha finançat assassinats a civils a Noruega, Líban, Italia, França, Alemanya...
L'estat israelià ha construït un mur ilegal que a més d'ocupar territori fora de la seva frontera, divideix el territori palestí amb l'objectiu de debilitar el seu abastiment, empobrint a la població àrab. Aquest estat, per tant, utilitza la fam i la misèria com a arma de destrucció massiva per raons d'ètnia.
I de tot això, el poble israelià n'és com a mínim còmplice, perquè ho ha permès durant més de 60 anys. I ja se que de bons i de dolents n'hi ha a tot arreu; segurament també havien nazis que eren bones persones...
Hola Alfons,
Crec que has respost massa ràpid el meu missatge sense llegir bé el que hi dic.
Jo no he dit que no he vist pels mitjans els atacs a Israel. El que dic és que no he vist en els mitjans si aquests atacs han causat víctimes o no, que no és el mateix. I ho dic per posar sobre la taula la proporcionalitat entre un atac i l'altre. En cap moment he posat en dubte que Hamás hagi atacat Israel.
Tampoc sé d'on treus que jo hagi dit que un nacionalista català no pugui defensar Israel. El que jo he dit és que no sé com es poden defensar els drets col·lectius que tenim els catalans com a poble i, en canvi, fer la vista grossa quan es violen els drets col·lectius del poble palestí. No diguis, o no posis en boca meva, coses que jo no he dit.
El terme lobby jo l'entenc com a col·lectiu que té i utilitza determinats mitjans per aconseguir un objectiu que pot ser, per exemple, el d'aconseguir condicionar d'alguna manera l'opinió pública. I jo crec que és el que fan persones com la Pilar Rahola, el Joan B. Culla o en Villatoro. La diferència entre aquest grup i el grup de defensa dels drets de Palestina, és que uns tenen i utilitzen els mitjans per a influenciar (per exemple: la Rahola té una pàgina de La Vanguàrdia i és tertuliana diària a TV3 i a altres mitjans; el Culla escriu habitualment a La Vanguardia i a El País i té un programa al C33; el Villatoro escriu habitualment als diaris, etc.) i, en canvi, els altres no tenen aquests mitjans. Per això crec que uns són un lobby i els altres no.
I, de la mateixa manera que en determinat moment es va posar "de moda" donar suport de forma absolutament acrítica a la causa palestina i als seus símbols identitaris (quants mocadors palestins veiem pels carrers?), sembla que aquest lobby pro-Israel està aconseguint precisament el contrari, i cada cop és més políticament correcte adoptar el discurs acrític amb Israel.
I jo d'antisemita no en tinc res. És més, com ja vaig dir una vegada em sembla que també en una discussió blocaire amb tu i el Javi Montes, estic segur que culturalment sóc més proper a les formes de vida israelianes que no pas a les palestines. Però en aquest cas, malgrat Hamás (i potser hauriem de reflexionar per veure què és el que ha fet que Hamás hagi aconseguit el poder que actualment té a Palestina), continuo pensant que en el conflicte Israel-Palestina hi ha un agressor i un agredit. L'agressor és l'Estat israelià (no el poble jueu o el poble israelià, malgrat les possibles connivències que apunta el Jesús) i l'agredit és el poble palestí.
Per cert, segons La Vanguardia ja són 350 els morts i 1.700 els ferits.
Que complicat és tot plegat…
Penso que no hi ha un agressor i un agredit com apunta el Roger, hi ha dos agredits i n’hi ha dos agressors; cadascú amb els seus arguments totalment injustificats. No és tolerable que és vulgui la destrucció d’un poble ( no creieu que és molt dur dir això?) i tampoc ho és les ocupacions que fa Israel.
Sóc de la opinió que ni uns són tan bons ni els altres tan dolents, no m’agrada gens la gent que simplement està a favor de la causa palestina perquè queda bé, sense tenir ni una mínima idea del conflicte. Els jueus han patit molt al llarg de la història ( tota la vida han intentat acabar amb ells...) i ara, ho continuen patint, només per la senzilla raó de ser el que són.
Ara bé, ja ho he dit en el meu bloc: aquests atacs d’Israel són totalment injustificables, amb cap tipus d’argument. Fa falta diàleg, molt diàleg. És un tòpic, però només aquesta serà la solució.
Un article de Villatoro. M´ha resultat curiós que ahir també jo vaig pensar en aquest fragment de la novel.la d´Amos Oz
Trossos
Vicenç Villatoro
Gaza
Ja fa uns quants anys, el novel·lista israelià Amos Oz, en una novel·la titulada Fima, explicava la trobada entre un membre de l'esquerra pacifista intel·lectual israeliana i un taxista que li deia com resoldria ell el conflicte amb els àrabs. Per a sorpresa agradable de l'intel·lectual, el taxista deia que la solució era que Israel abandonés l'ocupació dels territoris palestins, començant per Gaza, unilateralment, sense contrapartides. El seu interlocutor, per pur esperit dialèctic, li preguntava què passaria si Gaza queia llavors en mans dels integristes i la feien servir per atacar Israel. Responia el taxista que, en aquest cas, tot el món entendria que Israel respongués per defensar-se. Mentre que ningú no entenia l'ocupació.
Ocupació
El temps ha demostrat que el taxista estava equivocat. Sharon va fer, anys després, el que ell demanava: desocupar unilateralment Gaza, desmantellant les colònies jueves. El primer resultat va ser una guerra civil entre palestins, en què Hamàs va aconseguir el control de Gaza després de liquidar-hi l'estructura d'Al-Fatah. Ara fa uns dies, Hamàs va donar per acabada la treva amb Israel -que de fet era mantenir el conflicte en termes de baixa intensitat mútua- i hi va fer ploure coets. Israel -en període pre-electoral- ha respost amb una terrible contundència. La fórmula del taxista no ha tingut èxit. Potser perquè fallava el diagnòstic: el problema no és l'ocupació. Per Hamàs, el problema és Israel, però també Al-Fatah.
Eleccions
Gaza torna a patir una onada de violència. Aquesta vegada no és entre palestins, sinó amb els israelians. El vincle amb les eleccions israelianes és visible: ningú no vol anar-hi amb imatge de tou, incapaç de protegir el seu país dels coets que se li llancen. Però també hi ha un vincle amb les eleccions a l'Autoritat Palestina: ni Hamàs ni Al-Fatah les volen perdre, i l'única manera de conjurar el risc d'una guerra civil és que hi hagi una escalada de violència amb Israel. Potser el que fallava en la fórmula del taxista és que era més moral que no pas política. Però, tot i així, és de les poques coses que van trencar la lògica estèril i previsible de l'acció i la reacció.
Roger els teus arguments sobre la qüestió dels "lobbys", és una mica fluixeta,no?
Reflexiona una mica perquè parles de lobby només quan et refereixes a "amics d´Israel".
Puc estar d'acord amb part de l'article del Villatoro, sobretot quan comenta l'enfrontament entre Hamas i Al Fatah, i el problema real que suposa Hamas pel poble palestí. Ara bé, novament és un article totalment acrític amb Israel.
I sobre els meus arguments sobre els lobbys, què vols que et digui, no sé si són fluixets o no. Jo més aviat diria que són diferents als que deus tenir tu.
No em considero apte per participar en un debat sobre el conflicte àreb-israelià, ja que com he dit abans segurament el que diria és delicte i entenc que aquestes no són les millors condicions per un debat correcte i relaxat. En tot cas vull deixar clar que la meva opinió ni és per quedar bé amb ningú, ni està basada en el desconeixement. Precisament conèixer la història del conflicte és el que em fa oposar-me de forma tant radical a la pstura d'Israel, i contra més llegeixo sobre el conflicte, més m'hi oposo.
Però si que m'agradaria fer una breu disquisició sobre lobbys, grups de pressió i moviments socials, en concret en referència al conflicte àreb-israelià.
En el cas concret del conflicte àreb-israelià, els opinadors públics tipus Rahola o Villatoro no exerceixen la seva activitat principal lobbystica pel fet d'opinar públicament. Aquesta és una petita part, que pot servir per generar corrents d'opinió i situar debats a l'arena política. Però la tasca fonamental d'un lobby no és difondre idees, sinó que és exercir el poder “des de l'ombra” (expressió que utilitzen els teòrics com Mateo per definir la principal activitat lobbystica) i obtenir resultats substantius, és a dir, tangibles. I aquí rau la diferència formal i organitzativa fonamental entre els defensors de la causa israeliana i dels de la palestina. Els lobbystes pro-isralians, poc nombrosos a l'Estat Espanyol, però amb molt de pes polític als Estats Units, han arribat a negociar directament la venda d'armes a Israel, han influït les relacions diplomàtiques i fins i tot han definit la política exterior nord-americana en alguns casos com les tensions nuclears a l'Iran. Sense lobbys proisraelians, de ben segur que l'Estat d'Israel hagués tingut sancions econòmiques pels seus greus i reiterats incompliments de la legalitat internacional. En aquest sentit és interesant el llibre “The Israel Lobby and U.S. Foreign Policy”, de John Mearsheimer i Stephen Walt, segons el qual el “lobby israelí” ha dirigit la política exterior d'EUA durant décades. En el cas de l'Estat Espanyol i en concret de Catalunya, desconec el pes específic dels lobbystes. Ara bé, molt em temo que darrera del fet que Israel ocupi el 24 lloc en el rànquing de clients receptors d'armes espanyoles, segons el rigorós estudi del Centre Delàs elaborat aquest mateix any. Recordem que la llei aprovada al 2007 d'exportació d'armes estableix que no s’han de vendre armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat. Perquè es segueixen venent armes a Israel? Des del desconeixement, però per sentit comú, molt hem temo que alguna cosa d'activitat lobbystica ha d'haver-hi darrera.
En canvi, les entitats i moviments de defensa de Palestina solen articular-se en forma de moviment social (rols difusos, manca de jerarquia, innovació de les formes d'actuació, estructures organitzatives dèbils...) i també són pròpies dels moviments socials les seves accions (que poden ser estratègies outsiders pressionant a la opinió pública mitjançant concentracions, accions directes, mitjançant boicots a productes israelians; o estratègies insiders negociant amb els parlaments la prohibició de venda d'armes a Israel, mitjançant la cooperació internacional, etc). En tot cas, a diferència del cas anterior, les accions es realitzen amb transparència, sense interessos econòmics de per mig, amb un baix grau de professionalització i amb un component simbòlic molt elevat.
Crec que més enllà de les connotacions que cadascú li vulgui donar al terme lobby (jo m'he abstingut de fer-ne cap valoració), és evident que els pro-israelians exerceixen de lobby i que els pro-palestins no ho són.
El Jesús ha donat arguments menys fluixets que els meus...
En tot cas, parlant del lobby català jo no sé si va més enllà d'intentar crear una opinió pública determinada. No tinc informació que la cosa vagi més enllà d'això, per tant no diré res més.
Si anem més enllà de les nostres fronteres, el fet que existeix, principalment als Estats Units, un lobby pro-Israel és evident.
El Jesús ja ha explicat el pes que aquest lobby té en la política exterior nord-americana.
Però jo afegiré un exemple més que, tot i semblar més banal, no ho és. És el cas del potentíssim lobby pro-Israel de Hollywood.
No sé si heu vist la pel·lícula "Redacted" de Brian de Palma. És possible que no. Perquè el lobby pro-Israel, conjuntament amb el govern Bush i amb els mitjans de comunicación conservadors (amb la Fox al capdavant) van dur a terme una implacabale campanya contra aquesta pel·lícula. Van cridar al boicot i fins i tot van arribar a dir que Brian de Palma seria responsable de la mort de molts americans a mans de radicals islamistes culpa d'aquesta pel·lícula.
Què té d'especial la peli? Doncs que va sobre el paper de l'exèrcit nord-americà a l'Iraq. I se centra en el cas d'uns soldats americans que van violar i matar una nena iraquiana de 14 anys i que després van assassinar tota la seva família.
Això el govern Bush i el lobby pro-Israel de Hollywood no volien que se sabés.
És un exemple, però n'hi ha molts d'altres, de com un lobby, i repeteixo, un lobby, pot arribar a condicionar, no només les polítiques públiques (com apunta el Jesús) sinó també l'opinió pública.
Avui sentia el MÓN A RAC1 en Lluís Pastor, parlant sobre el nom de la ofensiva d'Israel sobre Gaza, el nom posat es "PLOM FOS". Ell deia que el nom marca molt el que es vol fer. Us imagineu plom fos pel vostre cos?
I llegia aquest article dient que el govern d'Israel puja la popularitat després de l'ofensiva.
http://lta.reuters.com/article/topNews/idLTASIE4BR0RE20081228
Alfons, encara continues tan segur de les raons finals del govern d'Israel sobre l'atac? No de les exposades, sinó les que els han fet decidir de fer aquesta salvatjada.
Publica un comentari a l'entrada