Estic llegint un llibre d'entrevistes als protagonistes de la Nouvelle Vague francesa, i no em puc estar de reproduir aquí uns paràgrafs amb paraules de Claude Chabrol. Impagables:
L'estupidesa és infinitament més fascinant que la intel·ligència, infinitament més profunda. La intel·ligència té els seus propis límits, mentre que l'estupidesa no els té. Veure un ésser humà profundament estúpid és molt enriquidor, i no se l'ha de menysprear per això.
Conec un cretí, un cretí absolut, ho sé, el que no deixa de ser una condició apassionant. Jo l'utilitzo, ell m'utilitza: ens utilitzem l'un a l'altre. Però no sentim cap menyspreu l'un per l'altre.
Crec, d'altra banda, que ell és conscient de la seva estupidesa. Però això no canvia res, ja que no ser conscients de la nostra pròpia estupidesa no ens fa ser menys estúpids, el que aconsegueix simplement és que l'estupidesa sigui encara més fascinant.
6 comentaris:
Una bona part de la Història l'han escrit estúpids amb poder.
Salut.
Bona reflexió. Et felicito pel tema.
Llàstima que per una felicitació que rebi no se'm pugui atribuir a mi més que per haver llegit i reproduït una reflexió. Però 'algo es algo' :p
En tot cas, és una reflexió interessant i arriscada perquè estic segur que més d'un lector habitual d'aquest bloc està temptat a escriure allò de 'aplica't el cuento' o 'mira't a tu mateix'...
Home, si mires el forum ja hi ha gent d'aquesta, però ja saps, va amb el sou, no?
Però pensa que també es una mica merit teu, i està bé treure coses que tots ens podem aplicar el cuento, jo el primer.
P.D: Potser es per això que et felicito, perquè no ets tu el primer que ho has reflexionat. Ja, ja!!!
Aquestes paraules m'han fet recordar un dels millors llibres que he llegit mai, La Nàusea de Jean-Paul Sartre i de la capacitat que te per a convertir personatges cretins en éssers fascinants. Suposo que el fet de compartir època i Estat, per força han de suposar una influència mútua.
Roger, ja torno!
ens veiem
Publica un comentari a l'entrada