diumenge, 23 de novembre del 2008

Assemblea Nacional d'ICV (i 3): Reflexions finals



Reflexions finals, després de dos dies i mig d'Assemblea Nacional.

Vaig assistir a la meva primera Assemblea Nacional l'any 1996, per tant dec haver assistit a sis assemblees. Cadascuna d'elles té un significat especial, marcat pel moment polític que s'està vivint i pel moment personal de cadascú. En aquest sentit, aquesta Assemblea ha vingut marcada, per una banda pel debat intern que ha provocat el formar part del govern de la Generalitat i, per l'altra, i a nivell personal, pel fet que, per primera vegada m'he mirat l'Assemblea amb una certa distància, degut a que en els darrers mesos he rebaixat la meva participació en la política nacional.

A grans trets surto satisfet de l'Assemblea.

Crec que no ha estat una Assemblea endogàmica. No hem parlat només de nosaltres mateixos sinó que hem contextualitzat el debat en la conjuntura actual, marcada clarament per la situació de crisi.

Crec, així mateix, que hem sabut gestionar el debat i hem acollit amb plena normalitat el cert descontent de part de la militància, bàsicament amb la nostra actuació al govern de la Generalitat o, més concretament, amb els efectes que sobre ICV té el fet de participar en el Govern. En aquest sentit, és destacable per mi que no ha estat una Assemblea cofoïsta o d'autocomplaença, sinó que s'ha estat crític i autocrític. Però amb una normalitat i amb un sentit constructiu que moltes vegades costa de veure a ICV (i a altres formacions... només cal veure algun dels congressos polítics que s'han celebrat recentment).

A nivell personal estic content que gent de la meva generació política, gent amb qui hem compartit moltes coses i amb qui hem crescut políticament, assumeixi responsabilitats de pes. És el cas del Joan Herrera (nou Secretari General), la Laia Ortiz (nova Portaveu i Vicepresidenta d'ICV) i el David Cid (nou responsable d'Acció Política).

Òbviament hi ha hagut coses millorables i que crec que s'ha de treballar per a què se solucionin en el futur. Per a mi no té sentit la sobredimensió dels òrgans de direcció política. Un Consell Nacional de 240 persones i una Comissió Executiva de 55 són, al meu entendre, òrgans inoperants. Tal com deia un company avui, els òrgans de direcció sobredimensionats el que fan és que, malgrat que sembli el contrari, el poder es concentri en menys gent.

Igualment encara s'ha detectat certa por a abordar debats concrets que encara són tabú a l'organització. Però en línies generals, crec que l'Assemblea, com deia al principi, ha estat positiva. Hi ha hagut debat, el president d'ICV ha rebut un vot de confiança però ha sortit de l'assemblea conscient que aquest vot de confiança no és un xec en blanc, i s'ha continuat amb el procés de renovació i regeneració, tant d'idees com de persones, que està caracteritzant la Iniciativa dels darrers anys.

1 comentari:

superegidor ha dit...

"La velocidad se demuestra andando". Deia la meva avia sempre que li prometia que l'aniria a veure més.
No, ara vull ser positiu i de veritat m'agradaria creure que ICV han entès la manera de ser al govern, manar als ajuntaments i defensar uns valors d'esquerres i ecologistes.
De moment donarem una temps per creure que el que heu reflexionat internament els vostres dirigent ho porten a la pràctica.
De moment corregir governs com el de Cerdanyola, o mes recenment el de Sabadell que abogen per coalicionar-se formacions difícils d'entendre i de plantejaments totalment oposats com son ICV o PP, dons això, Roger, ja veurem.
De moment només m'agradaria veure que les paraules pases a ser fets.