Aquest matí m'he emportat una sorpresa llegint el Cerdanyola al Dia d'aquesta setmana. I és que en Julio Jiménez, militant del PSC, em dedicava una carta. I no precisament per tirar-me floretes, sinó més aviat per fer una sèrie de desqualificacions personals que, sincerament, he trobat fora de lloc.
Fa uns dies la premsa local va publicar el post que vaig escriure en aquest bloc i que es titulava "Ens toca anar de rebaixes". Era un post que criticava la mesura dels 400€ per vot que va oferir Zapatero durant la campanya electiral i que en les últimes setmanes s'han començat a repartir. Suposo que al Julio Jiménez no li va agradar l'article i es va decidir a escriure la carta que avui han publicat.
Què diu el Julio Jiménez en la carta? Bàsicament 3 coses:
1- Que no entén com un càrrec que cobra un sou públic (o sigui, jo) pot anar donant lliçons d'ètica democràtica.
2- Que jo sóc fill d'un pacte polític (ho diu literalment).
3- Acaba dient que sóc incoherent i hipòcrita.
(Suposo que a ningú se li escapa que argument polític de resposta a la meva carta no en dóna ni un. Absolutament ni un).
He decidit no posar-me a la seva alçada i no escriure una carta de resposta desqualificant-lo com ell ha fet amb mi. Però sí que he volgut expressar-li la meva opinió. I ho he fet a través d'una opinió al seu bloc personal. La sorpresa me l'he endut aquest vespre quan he vist que ha esborrat el missatge (bona lliçó d'ètica democràtica la seva). Per això he deicidit escriure aquí el que li he respost en aquest missatge esborrat. Bàsicament és això:
1- Que em sorprèn que algú que ni em coneix ni tinc el record d'haver coincidit en cap lloc (de fet no sé ni com és físicament) em faci una desqualificació personal d'aquest tipus.
2- Que em sorprèn que escrigui una carta de resposta a la meva i, com ja he dit abans, no doni ni un argument per a rebatre el que jo exposava.
3- Que si una persona amb sou públic (com jo) no pot donar lliçons polítiques, per què una persona que cobra del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat (com ell) sí que ho pot fer.
4- Que poques coses m'han dit tant absurdes com que jo sóc fill d'un pacte polític. Jo sóc fill de qui sóc. I punt.
5- L'he convidat a quedar un dia (veient que ha esborrat el missatge, crec que la invitació no ha tingut èxit), a parlar del que vulgui, a conèixer-me personalment i que llavors, si vol, em digui incoherent i hipòcrita. Però no abans sense saber res de mi.
En fi, que jo crec que és lògic que se'm critiqui i se'm desqualifiqui per la meva activitat política (el recent debat sobre l'ARE és un exemple), però la desqualificació personal, sense sentit i venint d'una persona que no em coneix, no és acceptable.
(Per cert, els propers tres dies me'n vaig a donar lliçons d'ètica democràtica a Menorca, cosa per la qual no garanteixo activitat blogera)
6 comentaris:
Sembla com si li dius una cosa que no li agrada a un xiquet i ell solament et respon: No, tontooo!!!
Salut.
Una mica d'això sí que té, Miquelet. Però a mi el que em sorprèn més és que aquestes desqualificacions me les faci algú a qui no tinc el gust (?) de conèixer. Ja s'ho farà.
Hola Roger.
Crec que s’han de puntualitzar algunes coses. Primer, evidentment, és reconèixer el que he pogut fer malament jo.
La única cosa que em sap greu de tot això és haver esborrat comentaris. D’això ja he parlat posant un petit comentari al meu bloc, just on estaven els teus. Últimament he patit al bloc alguns atacs aliens a tot això, de tipus personal (que no toca explicar aquí) que m’han fet agafar una bona pràctica en això d’esborrar comentaris. Per tant, i ho dic públicament, reconec el meu error quan he limitat la teva llibertat d’expressió.
Vull fer una segona matisació, però, ara ja sobre el meu article. Vull deixar clar que, des de la primera paraula fins la última, tota crítica expressada a l’esmentat article és purament política, i res més allunyat de la meva intenció que entrar en desqualificacions de tipus personals, tot i que entenc que, puntualment, ho hagi pogut semblar. Per exemple, quan dic que ets fill “d’un govern sustentat al poder pel PP i CiU”, qualsevol veu clarament que és estrictament dins d’un context precisament polític (crec que no calen explicacions ara), i totalment allunyat de tota referència de tipus personal. Això es aplicable també a la utilització del terme “hipòcrita”, que en aquest cas tindria una connotació merament política. A més, com tu mateix dius, no ens coneixem i per tant qualsevol opinió personal està fora de lloc. En això estem d’acord i, per cert, no tinc cap inconvenient en recollir la teva proposta i, perquè no, parlar qualsevol dia tranquil•lament sobre tot això o el que faci falta, tot i que hauria de ser ja després de les vacances.
Hola Roger, espero que t'ho passis molt be a Menorca. Jo demà marxaré a Extremadura i gràcies al company Lluís Sunyer i els seus exesos em passaré bona part de les vacances parlant de finançament i de l'Estatut. Per cert, el Lluís Sunyer no ha tardat ni 24 hores en demanar disculpes i retirar la famosa campanya per adoptar nens extremenys; en canvi el senyor Rodríguez Ibarra (alies el bocazas) ha estat 20 anys insultant a Catalunya i fent-li el joc al PP i encara no hem sentit cap disculpa. Això em ve be per donar-te el meu suport en la teva trifulca amb el sr. Julio Jiménez del PSC. Ells, en moltes ciutats i pobles de Catalunya, són incapaçós d'admetre qualsevol crítica, es passen el temps donant lliçons d'esquerres, d'ètica i de moltes coses més i pacten sense cap mania amb qui faci falta i quan faci falta. Si t'arribes a trobar amb ell recorda-li que més enllà del PSC hi ha vida, hi ha esquerra, idees i projectes, i a més, principis ètics i democràtics. Fins aviat i endavant Cerdanyola.
Hola Paco,
Gràcies pel teu suport! I totalment d'acord amb el que dius.
Hola Julio,
Entenc que la teva intenció no fos l'atac personal. Però els resultats són diferents, perquè el que surt al Cerdanyola al Dia (i suposo que al Tot) no és una crítica impersonal, sinó una crítica amb noms i cognoms. En aquest cas els meus. T'he de dir que m'ha trucat força gent (i no tota d'ICV) per preguntar-me qui eres i què tenies contra mi. Quan els he dit que ni ens coneixem la majoria no s'ho creien. Per això crec que hem d'anar més en compte a l'hora de fer segons quines afirmacions de forma pública.
D'altra banda, encara espero resposta política al meu article sobre els 400€.
Publica un comentari a l'entrada