Des d'avui mateix Cerdanyola té una nova línia de bus urbà. Aquesta tercera línia unirà el barri de Canaletes amb l'estació de RENFE de la UAB, passant per Les Fontetes, Xarau, Banús, Serraperera, La Bòbila, el Centre, Ca n'Antolí i el Turonet. És una bona notícia perquè el transport públic ha estat una de les mancances històriques a la nostra ciutat.
La mobilitat i el transport públic eren una de les prioritats del programa electoral d'ICV-EUiA, així es va reflectir en el Pla de Mandat, i així es veu en fets com la inauguració d'aquesta nova línia.
De totes maneres, queda molt per fer.
Cerdanyola ha d'aprofitar el conveni que es va signar l'any passat amb la UAB per a resoldre les males comunicacions entre el centre de la ciutat i la Universitat. Quan es desenvolupi el planejament de la Plana del Castell aquesta necessitat serà major. Per tant caldrà preveure, i em consta que així s'està fent, la necessitat de noves línies de bus i de tramvia. En aquesa línia hi entra també la necessària nova connexió ferroviària entre el centre de Barcelona i el Vallès. En aquest sentit torno a dir el que deia mesos enrere: debatem aquest tema sense apriorismes històrics i sense encotillament ideològic.
Més enllà d'això també cal una reflexió sobre la necessitat que Cerdanyola impulsi un transport públic de dues rodes. La positiva experiència del Bicing a Barcelona ha de fer pensar. Hem de ser valents i estudiar la possibilitat d'instal·lar a Cerdanyola un servei similar.
I, per últim, cal resoldre un problema històric. De forma incomprensible Cerdanyola no forma part de l'Entitat Metropolitana del Tranpsort (EMT). Els únics municipis fronterers amb Barcelona que no formen part de l'EMT són Cerdanyola i Sant Cugat. I això té conseqüències molt negatives per a la ciutat. Crec que ha arribat el moment en què Cerdanyola ha d'alçar la veu i reclamar les reformes legals necessàries per tal que la nostra ciutat, i altres localitats metropolitanes, formin part de l'EMT.
2 comentaris:
Molt interessant tot plagat. Espero que en aquest mandat la mobilitat sostenible sigui una de les protagonistes i que s'impulsi el transport públic i col·lectiu a la ciutat. A més de garantir transport de qualitat a la gent que no te accés al vehicle provat (que és el que la PTP anomena democratització del transport) també ha de servir per a dissuadir a la gent que si que te transport provat de que guanyarà temps (es redueixen els col·lapses), diners (pel preu de la benzina) i tranquil·litat si viatja en transport públic.
Només un comentari al respecte de les "dues rodes". El panorama d'infraestructures i mesures en favor de la bici a Cerdanyola és simplement patètic: un carril bici fantasma, i un grapat d'aparcaments per a bicis (sort tenim que se'n vagint fent cada cop més...)
Això del Bicing és molt interessant. Però encara ho és més la pacificació del trànsit: carrers per vianants i bicis; limitació de la velocitat màxima a 30 km/hora en tots els carrers que no tinguin un volum de trànsit important, és a dir, la gran majoria; i una xarxa de carrils bici que connecti diferents parts de la ciutat i amb el seu entorn, això sí, fora de voreres i ben protegits del trànsit motoritzat en aquells carrers que per les seves dimensions ho permetin.
Ja sé que nos és una cosa ràpida ni fàcil, que s'ha de dialogar i convèncer molta gent, i que s'han de vèncer reticències i oposicions. Però el que no passi per aquí, és poc més que una nota de color en el tema de la mobilitat.
Paraula d'Amic de la Bici.
Publica un comentari a l'entrada