...per parlar de comunicació, cultura, política i altres coses que em vinguin al cap, partint d'una frase d'Isaac Newton: "Si he vist més lluny que la resta és perquè he pujat a esquenes de gegants". I és que per a construir, hem de saber valorar el que han fet altres abans.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Em dono per eludit… a veure, està clar que Israel no és exemple en segons quines coses i, sobretot, d’actuacions que ha fet, fa i, desgraciadament, farà. Però el que segons el meu punt de vista no es pot negar el seu dret a existir en pau. El conflicte és molt, molt complicat i amb segons quines postures i fets des dels dos bàndols no acabarà mai. El que no penso caure és en l’argument fàcil de que tot el que fan els israelians és dolent i els palestins, en canvi, porten un lliri a la mà. Permetem que te recomani infinitat d’articles de Pilar Rahola que pots trobar sobre el conflicte a la seva web http://www.pilarrahola.com/.
Per descomptat jo també em dóno per al.ludit.Discutir sobre les raons d´Israel i dels àrabs de Palestina seria aquí molt llarg, i a més , em sembla que els teus enfoncs estan més vinculats als tabús d´alguns sectors de l´esquerra europea (i molt particularment d´alguns sectors de l´esquerra catalana), que no pas al conflicte de l´Orient Mitjà.
Jo també et recomano algun article de la Pilar Rahola (qualsevol sobre aquest tema me´l faig meu, però molt particularment la seva intervenció de la setmana passada a Whasington parlant de l´esquerra europea i Israel.
http://www.pilarrahola.com/1_3/ARTICLES/detall.cfm?ID=00000005UG&IDIOMA_ID=2.
Quan vulguis en parlem, però potser millor davant una birra.
¡Quina falta d'ortografia!
Eludit... al.ludit, volia dir... bufff
Jo m'apunto a la birra...
Hola a tots dos,
Òbviament en qualsevol conflicte, i potser més en aquest, no hi ha res que sigui blanc o negre. Ni uns són bons ni els altres dolents. A mi no m'ho heu sentit dir això. De fet, jo crec que culturalment sóc més proper a un israelià que a un palestí.
Ara bé la diferència que jo hi trobo és que hi ha una població civil que està sotmesa, no per un grup terrorista o per bandes armades, sinó per un Estat (dels més militaritzats, sinó el més militaritzat del món) que s'ha dedicat sistemàticament en les darreres dècades a saltar-se les resolucions de les Nacions Unides. Si dèiem que la guerra d'Iraq era il·legal i il·legítima perquè no tenia el suport de l'ONU, per què no som capaços de dir el mateix d'Israel?
Jo, mentre sigui un Estat el que vulnera els drets humans (sigui Israel, sigui la Xina, sigui Estats Units, o sigui el que sigui) em negaré a felicitar-lo per molts anys que compleixi.
Òbviament en podem parlar tranquil·lament, perquè el cert és que és un tema que se sol frivolitzar i se'n sol parlar sense tenir-ne massa idea. Ara bé, no serà davant d'una cervesa perquè m'acaben de prohibir el consum d'alcohol...
També és recomanable llegir aquest informe d'Amnistia Intarenacional:
http://www.amnesty.org/es/region/israel-y-los-territorios-palestinos-ocupados
Com veieu en l'informe, en l'últim any han mort assassinats (per l'exèrcit israelià o pels grups armats palestins) 27 israelians i 650 palestins.
Us passo la web fragmentada perquè si no no surt l'adreça complerta:
www.amnesty.org/es/
region/israel-y-los-
territorios-
palestinos-ocupados
http://jordimerino.blogspot.com/2008/06/la-pau-de-les-5-del-mat-500-am-pace.html
Publica un comentari a l'entrada