Llegia la setmana passada a La Vanguardia una entrevista a una experta en gestió de turisme en aquelles ciutats en què aquest és ja un problema per la seva massificació. Parlava de ciutats com Florència, però també alertava del creixent procés de massificació turística en aquelles ciutats que són receptores de turisme provinent de vols de companyies aèries de baix cost, com és el cas de Barcelona. Advertia, així mateix, que aquest problema s'agreujaria quan la Xina i l'Índia "despertessin" i comencessin a exportar turisme.
Aquesta experta està en contra d'establir mesures com poden ser taxes turístiques argumentant que això el que faria és "aburgesar" encara més el turisme i discriminar en funció de la capacitat econòmica. També rebutja, per impossible, l'establiment de quotes turístiques.
La proposta principal que fa, o com a mínim la que es comenta en l'entrevista, és la de fer grans parcs temàtics que reprodueixin els espais turístics de les ciutats. És a dir, buscar un lloc on es pugui fer una espècie de Port Aventura on els turistes puguin, en el cas de Barcelona, visitar reproduccions de la Sagrada Famíla, Les Rambles o La Pedrera. Aquesta proposta permetria, en la seva opinió, derivar un gruix important del turisme cap a aquests macro-parcs temàtics i descongestionar el centre històric de les ciutats turístiques.
No sóc expert en turisme i, per tant, no sé quina és la solució. El que sí que sé és que, a hores d'ara, el turisme comença a ser més un problema que una oportunitat per a la ciutat de Barcelona (o com a mínim per a la ciutadania de Barcelona que és, per a mi, la que compta).
A Barcelona ja no es pot diferenciar si és de dia o si és de nit, o si és gener o juliol. A qualsevol hora del dia, i a qualsevol dia de l'any, en la seva zona històrica, hi ha massificació. I això, com dic, comença a ser un problema.
Els responsables de la política de turisme de Barcelona s'haurien de preguntar per què la gent que, com jo, viu al centre històric de la ciutat fem l'impossible per evitar anar per carrers com Les Rambles o el Portal de l'Àngel. O per què actualment anar a comprar a La Boqueria segons a quines hores s'ha convertit en una experiència negativa. I s'haurien de preguntar, també, si val més la pena augmentar de forma indiscriminada el turisme o si és millor buscar aquell equilibri que permeti conjugar un turisme de qualitat amb una qualitat de vida acceptable per aquelles persones que viuen, que vivim, al centre històric de la ciutat.
I una última reflexió: algú s'ha parat a pensar l'impacte que pot tenir la massificació turística respecte la llengua i la cultura catalanes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada