En Jordi Mena em va recomanar que anés a veure "Utopia 79", un documental en el qual ell hi participa activament, que està dirigit per Joan López Lloret i que se centra en l'experiència viscuda per diverses persones que van participar de forma més o menys activa en la revolució sandinista de Nicaragua. Avui l'he anat a veure. Curiosament en menys d'una setmana he pogut veure dues pel·lícules de López Lloret. I dic curiosament perquè, lamentablement el gènere documental no té massa ressò mediàtic.
No explicaré aquí la pel·lícula perquè del que es tracta és que la gent la vagi a veure (la fan al cinema Maldà de Barcelona, i de moment està programada fins el dia 15 de maig), però sí que us diré que si heu tingut algun lligam amb Nicaragua us agradarà.
Jo personalment vaig estar a Nicaragua ara farà onze anys i, després de tant de temps, tornar a sentir les cançons nicaragüenques, tornar a veure carrers que vaig trepitjar, tornar a sentir l'accent nica, m'ha fet posar la pell de gallina més d'una vegada.
Patricio Guzmán, director xilè de documentals, assegura que per a què un documental funcioni ha de tenir un dispositiu eficaç, i defineix el dispositiu com una estratègia, una metàfora del tema, un ganxo. En el cas de la gent que sentim una especial predilecció per Nicaragua no ens cal un dispositiu especial quan veiem "Utopia 79". La pròpia pel·lícula es converteix en el dispositiu. Però en canvi López Lloret sí que troba un dispositiu que pot ser eficaç per la resta de la gent: les comparacions. La comparació entre la dinastia de dictadors nicaragüencs (la dinastia Somoza) i el dictador Francisco Franco; la comparació entre la caiguda del franquisme i la caiguda del somozisme que és molt propera en el temps; la comparació entre la intervenció dels Estats Units en la guerra contra el sanidnisme i la intervenció dels Estats Units a la guerra de l'Iraq; i, també, la comparació entre els diferents punts de vista que tenen dues generacions diferents (pare i fills) sobre la utopia i les lluites revolucionàries.
No dic res més. Si podeu aneu a veure-la. Com a aperitiu us deixo el tràiler de la pel·lícula:
2 comentaris:
HOLA ROGER:
Podem fer la presentació aqui a Catalunya ... evidentment que estic interessat. Si vols en parlem, el meu mail: mahbes@gmail.com
FINS AVIAT
TONI
hola,
vaig tenir la sort d´assistir a la preestrena.
Jo no he estat mai a Nicaragua i també penso que paga molt la pena anar a veure-la i fer tertúlia a la sotida.
I em va fer molta "il.lu" veure al Jordi Mena a la gran pantalla.
salutacions
ESther
Publica un comentari a l'entrada