dimarts, 29 d’abril del 2008

TV3 i Xavier Sala i Martín


Mai no he entès com una televisió pública de qualitat com és TV3 s'entesta en convidar, una vegada sí i una altra també, a un personatge com en Xavier Sala i Martín per a parlar de qualsevol cosa i en qualsevol moment.


Ahir en vam tenir un exemple. El programa Àgora del Canal 33 debatia sobre la vigència dels valors del Maig del 68 quaranta anys després. Sala i Martín era un dels convidats a debatre, juntament amb Xavier Rubert de Ventós, Ferran Mascarell i Ferran Saez. Òbviament, en Sala i Martín no va desaprofitar l'oportunitat per a fer gala de les seves característiques dosis de demagògia política que, de no ser perquè tenen l'altaveu habitual i constant d'una televisió pública, farien riure. Però tal i com està la cosa, mediàtica i política, de riure no en fa gens.


Per a què us feu una idea, en Sala i Martín va acusar, sense rubor i sense complexes, els partits com ICV d'afavorir el naixement d'opcions polítiques xenòfobes a Europa. Quin argument va utilitzar? Senzill: com que ICV defensa els drets de les persones immigrants, la classe obrera (a la qual només li va faltar qualificar d'analfabeta) es rebotarà perquè veurà que aquests partits estan defensant els drets de la gent que ve aquí a treure-li el lloc de treball i, per tant, naixeran les opcions xenòfobes. Fantàstic. El pitjor és que cap dels contertulis, i molt menys el conductor del programa, es va atrevir a dir la realitat: el que genera sentiment xenòfob és que algú digui que els immigrants vénen aquí a treure els llocs de treball als autòctons, i que hi ha partits que adrecen les seves polítiques a defensar els drets dels immigrants en detriment dels drets dels autòctons.


Diu molt poc de la qualitat intel·lectual i mediàtica del nostre país la cobertura que se li dóna, ja sigui en mitjans privats com en públics, a persones com en Sala i Martín o com, en un altre nivell, en Salvador Sostres que s'han cregut tant el seu paper d'enfant terrible que el que fan és desacreditar els marcs on se'ls dóna altaveu.

7 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

no ha d'estranyar que aquest paio d les americanes horteres sigui omnipresent a "la nostra"...total, la nove jefa de la tele, Rosa Cullell, és establishment pur i dur, no en té prou amb La Caixa i el Liceu, també havia d'estar a la tele pública...quina independència pot tenir TV3?
I què passa amb els tribunals matiners del Cuní i la Rahola?

Ai!

salut i iniciativa!

Anònim ha dit...

No trobeu que aquest personatge té una retirada a en Pajares... almenys aquest últim fa una miqueta de gràcia hehe...

Carles Rodríguez ha dit...

Jo també vaig veure el programa i aquest home fa mal a la vista i a la oïda. Però, com tu dius, el que fa més pena és que li donin espais per dir totes les bestieses que se li acudeixen i que això ho faci la tele pública, "la teva".

Deixem per un altre moment els matins.si matins.no. Aquests des que surten al Polònia fan més gràcia que altra cosa.

Anònim ha dit...

Penso exactament igual. Vaig tenir el mateix raonament quan el vaig sentir, fins i tot va arribar a dir que la gent amb l'herencia ideològica del 68 no podia sentir-se partícep del moviment ecologista ja que "son 4 pijos del bocaccio que es preocupen pel canvi climàtic, perquè falta neu per anar a esquiar" (textualment). I ningú li replica! ningú li parla dels moviments migratoris que genera la pobresa provocada pels canvi climàtic per exemple. El tenen com un gurú de l'economia, però no només és Ágora, també Versió RAC1, el Club, el Barça, etc...
Fa mesos que ho discuteixo amb algun company, a l'UAB és bastant estudiat aquest personatge (però s'estudia com no fer ni cas de res del que diu!!). Però el mitjans de comunicació són així, aquest tio ven, i la televisió s'ha convertit en pur mercat.El que fa més mal és que la TV pública agafi aquest model d'opinió única i no posi a l'altra banda de la taula persones com l'Arcadi Oliveres, l'Eduardo Galeano o Josep Oliver per posar 3 noms que m'agraden...
Bé, només volia comentar que vaig pensar el mateix... per cert,segueixo últimament molt intensament la blogesfera "d'esquerres" ja que estic en un moment ideològicament (podriem dir) de certa "desafecció" tant a nivell nacional com local per les últimes decisions i m'agradaria utilitzar aquest mitjà per expressar una opinió que sempre he pensat: cal que hi hagi un gir generacional perquè el model ideològic més concienciat amb el moviment social, l'altermundialisme, etc... ocupi ja l'espai central. En definitiva, ja sé que no som partits personalistes però crec que és l'hora de l'herrerisme, del romevisme, del camatisme, i tal com vaig llegir l'altre dia, pensar si hem d'estar als governs a qualsevol preu.

Jesús Hernández ha dit...

Home, Sala i Martin, tot un clàssic. Es d'aquells tios que com diu sempre un bon amic "si fos de xocolata s'estaria el dia llepant". No vaig veure el programa, però em puc imaginar el nivell de les seves intervencions, ja que a part de llegirme la seva sèrie d'articles a La Vanguardia negant l'existència del canvi climàtic, també em vaig llegir el seu llibre "economia per a no economistes i no liberals", en el meu costum de llegir llibres dels personatges més odiosos de la dreta catalana.

Anònim ha dit...

I quin problema hi ha ? En el fons trobo que te raó en la majoria de coses que diu Xavier Sala.

Unknown ha dit...

Anònim, maco:
Que tu trobis que te raó , no vol dir que la tingui.
El roblema es que hi ha molt cap buit, com tu, que no s'adona de la demagogia del seu discurs, i després aquests caps buits acaben perjudicant amb la seus vots i accions la vida de la població (incluits ells mateixos).