Llegia ahir un article de Jordi Barbeta a La Vanguardia que, malauradament, crec que té molta raó. La conclusió de Barbeta és que, després de les eleccions del 9 de març, pinten bastos per Catalunya i, especialment, pel tripartit.
Després que, segons s'ha repetit fins a la sacietat, el PSC, i per extensió Catalunya, fos un dels artífexs de la victòria del PSOE en les eleccions generals, ara sembla que això del govern amic de Catalunya, paradoxalment, ho haurem de deixar en el calaix.
La designació de José Bono com a presidenciable del Congrés, la negativa constant i permanent de publicar les balances fiscals i de tirar endavant el model de finançament previst en l'Estatut, i la postura del Govern central respecte la crisi generada per la greu sequera a Catalunya, indiquen que, per al PSOE i per a Zapatero, Catalunya ha deixat de ser una prioritat. Sembla, doncs, que al carrer Ferraz la teoria que diu que el govern d'Entesa de Catalunya ha fet perdre vots al PSOE a la resta de l'Estat, té més força que no pas la que diu que Catalunya i el PSC han estat els que han donat la victòria al PSC.
Comencem malament. El govern amic sembla que cada cop ho serà menys. Pinten bastos per Catalunya.
1 comentari:
Necessitem un doble procés de canvi: canviar les relacions govern-partit i canviar les relacions direcció-partit. Materials urgents de cara a la nostra assemblea nacional de la tardor. Ara estem en crisi. No cal dissimular-ho. L’impacte “Baltasar” allunya ICV del seu entorn i desmotiva la militància. És un problema polític derivat d’un doble problema polític general (el tripartit no admet el factor diferenciat d’ICV ni nosaltres el marquem com caldria) i el partit no obté una centralitat de funcions i una metodologia de treball de lluita i de govern, de producció política, d’organització, etc…
Ho tenim magre, hem de fer un esforç, noves cares, nous misatges, modulació general del projecte…entre tots.
salut i visita el meu blog…en va ple del tema.
Publica un comentari a l'entrada