Debat post-electoral a l'ICPS

L'Institut de Ciències Polítiques i Socials va organitzar dijous al vespre una taula rodona per analitzar els resultats de les eleccions generals del passat diumenge. Participaven en la taula el periodista de La Vanguardia Carles Castro, l'ex-diputat del PP Manuel Milian Mestre, i l'actual director de Noxa, i ex-director del CIS, Julian Santamaría.

El primer en intervenir va ser Carles Castro. Va centrar la seva intervenció a partir de plantejar la pregunta que molta gent s'ha fet en els darrers anys: el PSOE havia guanyat les eleccions de l'any 2004 per accident? Resumint una mica, la tesi de Castro és que el PSOE no va guanyar les eleccions per accident, però que la distància real entre PSOE i PP, no era la que es va produir sinó que, de no haver-hi hagut els atemptats de l'11-M i, sobretot, la mala gestió informativa que va fer el PP entre l'11 i el 14 de març, la distància entre totes dues formacions hagués estat molt més reduïda.

Per mantenir aquesta tesi Castro va utilitzar les enquestes post-electorals que asseguraven que si restavem els votants que havien anat a votar el PSOE a causa dels atemptats la distància entre PP i PSOE hagués passat de 5 a 2 punts. Però també va utilitzar els resultats de posterios comteses electorals com les eleccions europees, les basques i les gallegues, on el PP va resistir. Això, juntament amb el lideratge del PP a Madrid i a València, ha fet que durant tot aquest temps hi hagués una implantació territorial molt forta del PP.

D'altra banda, el taló d'Aquil·les del PSOE per Carles Castro ha estat la qüestió identitària amb conflictes com els dels papers de Salamanca, el debat de l'Estatut, etc. Aquesta situació l'ha aprofitat el PP mobilitzant unes determinades classes mitges espanyoles i fomentant el rebuig de bona part de la població a tot allò que vingués de Catalunya.

Quin ha estat l'error del PP? Segons Castro, l'error de Rajoy ha estat l'estratègia de "perdre Catalunya per a governar Espanya", tot i que no han quedat tant lluny de la victòria. Quin pot ser l'error del PSOE? No ser conscients que han guanyat les eleccions gràcies a Catalunya o, a la inversa, que sense Catalunya perden les eleccions.

Manuel Milian Mestre va començar la seva intervenció lamentant la bipolarització de la campanya. Segons Milian Mestre, som una realitat plural, i la bipolarització empobreix la política i el debat.

La resta de la seva intervenció (que és la que em va semblar més interessant) la va dedicar a fer una crítica duríssima a la trajectòria política i electoral del PP, la qual cosa, tenint en compte que es tracta d'un ex-diputat popular, és força destacable.

Milian Mestre va assegurar que tot el que hi havia al centre-dreta de l'Estat va anar a parar, de bon principi, al PP. Això ha estat, segons l'ex-diputat, la causa de molts moviments erràtics del partit i del naixement d'una manca de reconeixement de la pluralitat de l'Estat. Va arribar a assegurar que qui més entén la pluralitat de l'Estat espanyol al PP és Manuel Fraga Iribarne. En opinió de Milián Mestre, l'Espanya democràtica no es pot construir sense Catalunya, i això ho tenien clar els fundadors del PP, entre els quals s'hi compta ell i el propi Fraga.

Això es va trencar amb l'arribada del que Milian va anomenar "el clan de Valladolid, Aznar i la seva tropa", que a Catalunya es traduia amb el protagonisme d'Aleix Vidal Quadras. Aquest sector no va acceptar mai que Catalunya fos una realitat diferencial.

Per aquest menyspreu a Catalunya el PP ha perdut les eleccions. Segons Milian, ningú no podrà guanyar mai les eleccions contra Catalunya.

La part final de la intervenció de Milian Mestre va tornar a dedicar-la a la bipolarització de la campanya. Segons Milian hem assistit a una campanya en la qual s'ha fugit dels temes de fons, dels temes importants. La bipolaritat, a més, al que porta és a la radicalització de la política.

Milián, per últim, va mostrar la seva preocupació pel fet que actualment no és la classe política la que marca l'agenda, sinó que ho són El País i la SER, per una banda, i El Mundo i la COPE, per l'altra.

Per últim, hi va haver la intervenció de Julian Santamaría, que va començar afirmant que les darreres eleccions generals han estat les primeres eleccions des de l'any 1993 en què no hi ha hagut sorpresa en els resultats.

Fent un repàs de la legisltaura, Santamaría va afirmar que durant aquests quatre anys hi ha hagut divereses eleccions en les quals el PP ha igualat o ha superat al PSOE. Hi ha hagut també elements com la crisi de l'Estatut, que van fer que en determinats moments de la legislatura el PP superés al PSOE en els sondejos electorals.

L'estratègia del PP, davant de la sorpresa electoral del març de 2004, ha estat, segons Santamaría, centrar-se en dos temes concrets: Catalunya i el terrorisme. A més d'això, han mobilitzat les "bases mesetarias", les víctimes del terrorisme, l'església, etc.

Aquesta estratègia de crispació, segons Santamaría, ha vingut afavorida pel fet que Zapatero no ha sabut explicar el que ha fet, mentre que el PP ha sabut explicar molt millor tot el que no ha fet.

Santamaría acabar la intervenció donant un toc d'alerta al PSOE ja que, segons extreu de les dades de les eleccions, el PSOE ha donat al PP el doble dels vots que li ha cedit aquest. Els vots que ha recuperat el PSOE els ha recuperat d'altres formacions polítiques (IU-ICV, ERC, CiU, BNG, etc.), a partir de l'estratègia de bipolaritzar la campanya i demanar el vot útil.

Jo, que no sóc donat a demanar la paraula en un acte públic d'aquest tipus, aquest cop sí que ho vaig fer. I va ser per expressar una queixa. Vaig dir que malgrat que tots tres ponents havien criticat la bipolarització de la campanya, el propi debat era un exemple d'aquesta bipolarització ja que s'havia parlat exclusivament del PSOE i del PP, cosa que no em semblava normal en un debat d'anàlisi de resultats electorals. Més tenint en compte que la resta de partits representen uns 3 milions de vots (la xifra la vaig dir de memòria, no sé si la vaig encertar).

Santamaría va acceptar la crítica i va parlar d'IU, expressant la seva opinió a l'entron de la injustícia d'un sistema electoral que fa que una força com Coalición Canaria, que té 160.000 vots, tingui els mateixos diputats que IU-ICV amb gairebé un milió de votants.

Santamaría també va fer una reflexió sobre l'evolució del mapa polític català que crec que és interessant. En opinió de Santamaría en els darrers anys s'havia donat un procés de replantejament dels equilibris polítics dels partits catalans. Aquest replantejament es fonamentava en l'augment de pes de forces com ERC i ICV, en detriment de CiU i PSC. No obstant, les dues darreres eleccions (municipals i generals) semblen mostrar indicis que això pot estar variant i que CiU i sobretot PSC estan recuperant posicions.