Aquest cap de setmana hem assistit al sainet propi de cada campanya protagonitzat per Artur Mas. La malaltia de Duran ha fet que Mas entri en escena i ho ha fet sense decebre. Si un dia va fer el ridícul proposant que els esportistes catalans competissin sota els colors de la bandera andorrana; i un altre dia va anar al notari per donar fe que no pactaria amb el PP (no sé que en deuria pensar d'això en Duran); aquest cap de setmana ha tornat a lluïr-se assegurant que si CiU es decisiva a Madrid exigirà al PSOE signar un pacte segons el qual a Catalunya ha de governar la llista més votada. És a dir, que la seva obsessió pel fet de no ser President de la Generalitat el porta a:
1- Supeditar la política catalana al que passa a Madrid.
2- Demanar al PSOE i al president de Govern de l'Estat que signin un pacte que el que fa és saltar-se la legalitat.
3- Exigir un pacte que ni la pròpia CiU compleix. El govern de Cerdanyola n'és un exemple.
D'altra banda, aquests darrers dies han sortit publicades algunes enquestes. No en diré massa. Al bloc del Jesús Hernàndez en podeu llegir algunes conclusions i hi trobareu els links a les enquestes. Però sí que veig que es constata el que em va dir un ocellet fa pocs dies: totes les enquestes dels organismes públics donen com a clar guanyador al PSOE, però cap ho farà públic. Després de passar per la preceptiva cuina, surten publicades com si ens trobessim davant d'un empat tècnic entre PSOE i PP. L'objectiu està clar: mobilitzar l'electorat socialista que, en cas de preveure una victòria còmoda del PSOE, podria decidir no anar a votar o votar una altra opció política. Una manera més de potenciar el vot (in)útil.
1- Supeditar la política catalana al que passa a Madrid.
2- Demanar al PSOE i al president de Govern de l'Estat que signin un pacte que el que fa és saltar-se la legalitat.
3- Exigir un pacte que ni la pròpia CiU compleix. El govern de Cerdanyola n'és un exemple.
D'altra banda, aquests darrers dies han sortit publicades algunes enquestes. No en diré massa. Al bloc del Jesús Hernàndez en podeu llegir algunes conclusions i hi trobareu els links a les enquestes. Però sí que veig que es constata el que em va dir un ocellet fa pocs dies: totes les enquestes dels organismes públics donen com a clar guanyador al PSOE, però cap ho farà públic. Després de passar per la preceptiva cuina, surten publicades com si ens trobessim davant d'un empat tècnic entre PSOE i PP. L'objectiu està clar: mobilitzar l'electorat socialista que, en cas de preveure una victòria còmoda del PSOE, podria decidir no anar a votar o votar una altra opció política. Una manera més de potenciar el vot (in)útil.
2 comentaris:
Faré com Alfons Arús i em jugaré unes gambes a que el PSOE guanya amb majoria simple les eleccions del 9-M.
La seva única manera d'arribar a la majoria absoluta és amb el vot de la por. El vot anomenat útil (pel PSOE clar).
Per sort crec en la cultura democràtica de la ciutadania. La qual anirà a votar massivament (possiblement més del 70% a Espanya i del 60% a Catalunya). I la qual no es deixarà espantar per la por al PP, un partit trencat, sense lideratge i amb un currículum recent esfereidor.
El PSOE será el més votat. I desitjo que IU-ICV passí dels 7 diputats arreu d'Espanya i sigui clau al govern.
En un sistema com el nostre, si la llista mes votada no té majoria absoluta, no ha de ser per força la que governi. Tenim el cas de Catalunya, de Cerdanyola, de Cantabria..
Altre cosa es que segons quins pactes desprestigien la política (com que un alcalde d'ICV, ERC o PSC sigui alcalde amb els vots del PP).
Jo crec que CIU no hauria de buscar governar a tota costa. Es poden proposar canvis en la forma d'elecció. Les opcions són moltes.
Publica un comentari a l'entrada