Jo votaré als que hi eren

Fa unes hores que ha començat la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Segurament és la campanya que a mi, personalment, m'agafa més desmotivat des del punt de vista partidista (que no polític) dels últims anys. No vol dir això que posi en dubte la meva militància, no. La tinc clara. Però la meva implicació, segurament, serà molt menor al que ha estat habitual en mi. Encara que sembli estrany, això farà que voti, més que mai, en clau ideològica.

I aquesta clau és la que em fa dir que jo votaré als que hi eren. I m'explico. Aquest any, al meu entendre, hi ha hagut tres mobilitzacions socials de gran transcendència ideològica i política: el 10 de juliol, la manifestació convocada per Òmnium Cultural arrel de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya; el 29 de setembre, la vaga general convocada per CCOO, UGT i altres sindicats, contra la reforma laboral del PSOE; i el 7 de novembre, la concentració organitzada per la campanya "Jo no t'espero" demanant un Estat laic en motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona.

Han estat tres mobilitzacions que, al marge de l'èxit de participació (notable en tots els casos), han tingut un rerefons polític molt important.

Qui hi era?

Repassem la presència dels partits polítics en aquestes mobilitzacions:

10 de juliol, manifestació convocada per Òmnium Cultural: CiU hi era; PSC hi era; ERC hi era; PP no hi era; ICV-EUiA hi era.

Vaga General del 29-S: CiU no hi era; PSC no hi era; ERC hi era (a la seva manera equidistant habitual); PP no hi era; ICV-EUiA hi era.

Concentració "Jo no t'espero": CiU no hi era; PSC no hi era; ERC hi era (també a la Sagrada Família i, també, demanant que es rebés al Papa amb senyeres); PP no hi era; ICV-EUiA hi era.

Feu comptes. A mi em surt que CiU i el PSC hi han estat un cop; ERC, tres però amb matisos molt significatius; el PP, cap; ICV-EUiA hi ha estat sempre.