Escric

Als 36 anys, 7 mesos, menys un dia, he decidit que la meva feina és escriure.

De fet, no és que ho hagi decidit. És que, mirant enrere, veig que és el que he fet els darrers deu o dotze anys de la meva vida.

He escrit per a presidents, per a secretaris generals, per a alcaldes, per a regidors, per a regidores, per a eurodiputats, per a diputats. També per a mi. Lamentablement aquesta escriptura per a mi, de moment, no dóna per menjar massa. Més aviat gens. Però no defallirem, perquè, no cal que ho digui, em diverteixen més les meves ficcions cinematogràfiques que no pas discursos monòtons per ser llegits per altres.

I ara que he decidit que la meva feina és escriure, malgrat el meu laicisme convençut, toca posar un ciri a qui calgui. Perquè en temps de crisi tota ajuda és poca.