Qui més qui menys, està engegant la maquinària de cara a un procés electoral llarg que, a nivell municipal, culminarà amb les eleccions del 29 de maig de 2011. ICV de Cerdanyola no en som una excepció i dissabte passat celebràvem una assemblea que ha de servir per començar a posar les pedres del projecte pel 2011.
D'entrada, un element positiu. I és que l'assemblea va aprovar la incorporació a la Comissió Política Local de cinc cares noves. Quatre d'elles són menors de quaranta anys. I, en concret dos d'ells, encara no tenen 22 anys. I s'incorporen a àrees importants com són la comunicació, l'estratègia política, l'educació i el medi ambient.
Al marge d'aquest element de renovació generacional que de vegades costa massa als partits polítics, inclosa ICV, jo en destacaria, de l'assemblea, el clima de cohesió i optimisme. Després de les turbulències dels darrers vuit mesos podia passar que el pessimisme i els conflictes interns s'instal·lessin a ICV. No seria el primer cop que una organització s'ensorra després de perdre les responsabilitats de govern. Vista l'assemblea de dissabte, això no està passant a ICV de Cerdanyola.
Esdevenir l'organització que representi la centralitat política és una garantia a l'hora d'encarar unes eleccions amb voluntat de guanyar-les. A Cerdanyola sembla que hi havia qui donava per suposat (i algun dirigent polític encara així ho manifesta) que només el PSC pot ostentar aquesta centralitat. Visió miop si s'analitzen els resultats de les dues darreres eleccions municipals. Fins i tot m'atreviria a dir que les eleccions del 1999, tot i que les va guanyar el PSC amb comoditat, començaven a indicar un canvi de tendència a la ciutat. Estic convençut que ICV està en condicions de lluitar per aquesta centralitat. I per aquí anava l'assemblea de dissabte passat. L'objectiu és guanyar aquesta centralitat, per guanyar suport social i polític.
No és un objectiu senzill. És més fàcil guanyar aquest espai estant al govern. Podríem fer servir aquí allò que va dir algú que el govern desgasta, però l'oposició encara més. Cert. Des de l'oposició sempre és més complicat obrir camí. Però nosaltres el camí ja el vam obrir fa anys. I aquests anys ens han donat més reconeixement social, més lideratge polític i, a nivell intern, més unitat i més cohesió.
Haurem d'aguantar obusos, sí. El govern actual al marge de governar, que suposo que ho està fent, dedica part important dels seus esforços a atacar l'anterior govern. La política comunicativa que han dut a terme amb el tema del pont del Riu Sec, n'és un exemple. Com aquests obusos n'hi haurà més, no en tingueu cap dubte. Però els obusos, segons com, poden tenir els efectes contraris als esperats. Hi ha qui en la legislatura passada pensava que quantes més fotografies seves sortissin als mitjans de comunicació, més s'acostaria a les seves ànsies d'assolir la màxima poltrona de l'ajuntament. La ciutadania la va fer caure del núvol. Els obusos mal llançats poden tenir el mateix efecte. Mal llançats els pot acabar patint qui els llença.
Haurem, doncs, d'aguantar aquests obusos, però el camí el tenim iniciat des de fa temps. L'assemblea de dissabte passat va servir per engreixar la maquinària. Les eleccions primàries a cap de llista que ara iniciem, seran el segon pas. I aquí tenim, crec, unes quantes passes d'avantatge respecte altres.
Després que ERC hagi presentat a la seva nova candidata, després que ICV concloguem el nostre procés, li tocarà el torn a la resta. I tinc la sensació que ens divertirem. Per una banda el PSC que des de la marxa de Celestino Sánchez no ha aconseguit un lideratge clar, parteix del llast que suposa el fet que portés de Madrid un candidat que, vist fora del poder, no va aguantar dos anys a l'ajuntament. Després d'aquesta espantada, el PSC va haver de posar una alcaldessa que, ho faci bé o no, sempre portarà l'etiqueta de persona provisional i desconeguda (aquí sospito que l'augment desproporcionat de la partida pressupostària destinada a publicitat en els pressupostos d'enguany hi té alguna cosa a veure). I CiU tampoc ho té fàcil. Dos lideratges dintre de l'organització, mals resultats electorals i incapacitat de fer una anàlisi acurada d'aquests resultats no són una bona situació per encarar ni un procés d'elecció de candidat o candidata, ni un procés electoral. I CiU sembla que aquests tres problemes els té.
Però, com diu aquell, nosotros a lo nuestro (que prou feina ens portarà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada