El concert de Loquillo

Abans d'ahir vaig anar a veure el concert que Loquillo feia a Barcelona en motiu dels 30 anys de la seva carrera musical.

Primer de tot algunes reflexions històrico-sociològiques. Recordo que la primera vegada que vaig veure a Loquillo en concert va ser a la UAB. Concretament a allò que ara és la Plaça Cívica i que abans ni era plaça ni era cívica, ni res. Era un espai que hi havia entre les facultats i el Rectorat, en el qual jo només vaig veure que s'hi fes l'aplec de sardanes, algun concert de tant en tant i, segur, alguna escapada d'universitaris i universitàries per a destapar les seves passions.

Crec que en aquest primer concert meu de Loquillo jo no tenia més de 12 anys. Si no m'equivoco anava a sisè d'EGB i emvaig escapar de l'Escoleta amb un amic meu per anar-hi. Si els comptes no em fallen, d'això en fa vint-i-quatre anys. Després van venir altres concerts: al sot del migdia, al Mercat de les Flors i, si no m'equivoco, al Pavelló de Can Xarau (tot i que d'això no n'estic segur del tot).

Excepte el del Mercat de les Flors, els altres concerts van ser el que diríem "concerts cerveceros", amb molts salts, samarretes imperi, "chupes" negres, litrones pels terres, tupès, grups d'amigotes ballant i cantant i camions per a ser feliç. A dos nanos de 12 anys això els marca.

Gairebé vint-i-cinc anys després, el públic va ser totalment diferent. I de fet, segurament el públic va ser exactament el mateix. Alguna cervesa, sí, però sense excessos, moviments de cames i braços més que no pas salts, camises més que no pas samarretes imperi, entrades més que tupès, parelles pendents de si el cangur ha donat de sopar al seu fill més que grups d'amics i, això sí, el típic nostàlgic que canta més fort que el so del concert per a demostrar que encara sap les cançons de principi a fi. I un servidor (que aquest cop en comptes d'anar-hi amb un bon amic hi va anar amb una bona amiga de la mateixa quinta) sentint-se, igual que fa vint-i-quatre anys, dels més joves de la sala.

I, ara sí, la part musical. Molt bon concert. Loquillo a qui, com a personatge no tinc especial estima, és un monstre dels escenaris. La seva veu continua amb la mateixa potència de sempre. Les seves lletres fan pensar. I, allò que no aconsegueix tothom, que les seves cançons continuïn tenint vigència i continuïn funcionant amb el pas dels anys.

Un molt bon concert de Rock n' Roll. Igual que fa vint-i-quatre anys.