En canvi, es va poder veure un PSC desorientat, nerviós, fora de lloc i que, sembla, té l'interès més posat en treure rèdits partidistes de la seva acció política que no pas en aconseguir el benefici de la ciutadania.
El debat polític es va centrar, bàsicament, en tres punts. L'ordenança per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics als eixos comercials de la ciutat, la constitució de la societat urbanística municipal i el pressupostos municipals per a l'any 2008.
En el primer punt, com ja va passar en el ple del mes de novembre, el PSC va tornar a oferir una
actitud incoherent, irresponsable i, així de clar, contrària als interessos generals de la ciutadania i, en concret, del comerç de Cerdanyola. Primer van intentar retirar el punt de l'ordre del dia en una espècie de moviment estratègic que, com molt bé va dir la Consol Pla, responia únicament a que sabien que en el ple del mes de novembre s'havien equivocat i ara intentaven fer una operació de maquillatge. Posteriorment van ratificar la seva irresponsabilitat política impedint que s'aprovés la modificació de les normes urbanístiques del PGMM per a la regulació dels usos d'oficines i serveis mèdics.El Rafa Bellido va exposar la postura del govern respecte la necessitat què la societat urbanística municipal tiri endavant. Ho va fer de forma brillant i "sin tapujos", com dirien en castellà.
No es tractava de "tirar de la manta" o de mirar les coses que han fet malament els governs socialistes. Però sí que es tractava de dir les coses pel seu nom. Cerdanyola, per la seva situació econòmica, necessita una estratègia econòmica global i una estratègia urbanística. I això és el que s'esà fent ara. I això s'està fent perquè, històricament, l'ajuntament no ha tingut polítiques d'expropiació de sòl, perquè ha generat gravíssims problemes ambientals (de qui són responsabilitat els sòls degradats a Can Planas o a la zona d'Uralita?), i perquè la ciutat té unes demandes socials evidents que s'han d'afrontar. Per això és necessària la societat urbanística. Perquè el patrimoni de l'empresa revertirà en polítiques públiques intenses per a situar Cerdanyola en la posició que es mereix.La resposta del portaveu del PSC, l'Antonio Cárdenas, va anar en la línia del que podiem esperar:
que aquesta era una operació per a tapar la mala gestió del govern, que això servia per a maquillar el pressupost del 2008, etc. I aquí va venir la contra-rèplica, també brillant, del Santi Cayuela. Jo crec que el Santi va aconseguir fer pujar els colors a tota la banqueta socialista perquè va demostrar, amb documents que va posar sobre la taula, que això que ara criticaven els socialistes, ja ho tenia previst, de forma idèntica, el PSC en un pla de sanejament elaborat quan el PSC governava amb majoria absoluta i en solitari a l'Ajuntament de Cerdanyola.En aquest punt el Santi Cayuela i el Rafa Bellido van donar una lliçó que alguns tardaran en oblidar (i que d'altres reconeixien, en privat, a la sortida del ple).
Els pressupostos es van aprovar amb el vot contrari del PSC, l'abstenció del PP i els vots favorables dels grups del govern. I aquí va passar el que ja s'intuïa llegint un post del bloc del Javi Montes. El PSC va votar en contra sense donar cap argument polític de pes i sense fer ni una sola proposta. Cosa que, per cert, sí va fer el PP.
Però de la discussió del pressupost em va sorprendre negativament l'intent del portaveu del PSC de generar una opinió en el sentit que el govern de la ciutat afavoreix uns barris concrets i no uns altres, i menysprea uns determinats col·lectius (en concret la gent jove). Especialment cínica em va semblar la referència que va fer a la zona de Campoamor. Per a qui no ho sàpiga, la zona de Campoamor és un carrer que neix al nucli urbà de Sant Cugat i que entra al terme municipal de Cerdanyola. La darrera legislatura vaig tenir l'oprtunitat de visitar la zona amb alguns regidors d'ICV. I se'm va caure la cara de vergonya. La deixadesa dels governs del PSC havia fet que el carrer estés absolutament degradat, però només la part de Cerdanyola, la de Sant Cugat estava perfectament arreglada. Per tant, menys cinisme, sr. Cárdenas.
Jo crec que la gent que ahir va assistir al ple, i no només la gent d'ICV-EUiA, va veure clarament que, per sort, a Cerdanyola actualment hi ha un govern de debò. I que duri!
5 comentaris:
Jo només vaig assistir a la primera part del ple i em vaig perdre les intervencions del Rafa i del Santi, tot i que ja m'ha arribat de més d'un lloc que van estar a un gran nivell.La intervenció de la Consol haig de dir que la vaig trobar molt encertada. El PSC pot arguir els motius formals que vulguin però la realitat es que estan anant contra els interessos del comerç de proximitat i estan anant en contra del centre de ciutat actiu i amb vitalitat que ens mereixem.
Per cert en quant als pressupostos em sorpren que diguin que es driscrimina als joves quan ha estat una partida que ha pujat especialment.
Si el PSC tingués projecte de ciutat el més normal és que haguessin exigit alguna qüestió a canvi de votar a favor dels pressupostos, haguessin apretat per tenir alguna partida concreta. Però no ho van fer.
Ells no volien res per la ciutat, no volien millorar cap aspecte, ni aconseguir cap proposta del seu programa. Ells volien el titular "Pressupostos aprovats amb l'abstenció del PP". Aquesta vegada d'oposició constructiva res de res...
Amb el tema de joventut jo crec que anaven amb el seu discurs de sempre, sense haver llegit el pressupost. Si no no s'enten.
La meva opinió sobre el ple és molt satisfactoria.
Van haveri unes intervencions nefastes del PSC i unes intervencions d'alt nivell d'ICV-Eua i de CiU.
La intervenció que més em va agradar va ser la del Santi.
La veritat es què és un crac!
M'agradaria que el Sr. Cárdenas, la laura, etc mirin el que van aprovar i fer quan el PSC estava al govern pq sino passa el que passa...
Hola Roger,
Deixem ser un xic mes crític amb l’últim ple, ja t’ho vaig comentar a l’acabar, hem sembla patètic que el govern de la ciutat tingui que caure en el retret constant per argumenta la seva acció de govern, tots podem estar d’acord amb els fets i el que representa el llegat històric d’anteriors mandats, però el govern te que governar per uns i pels altres i no es pot entrar en el retret constant d’accions pesades, es feina dels partits treure això a la llum de forma contundent i no del govern de la ciutat.
Per tant d’acord en bona part del anàlisis però titllar-lo de fantàstic o d’alt nivell, crec que amb les excepcions del Santi i l’Antonio Gonzalez, la resta poca cosa... tot i que el Rafa en el rere fons del plantejament estic totalment d’acord, però en les formes de com ho va dir NO, fora mes adient dir el mateix i estalviant-se les desqualificacions directes, deixant-los entreveure d’una forma mes subtil fora estat mes elegant.
Ja saps que opino de l’estratègia utilitzada, un error en les formes per part vostre i caure amb el parany d’altres que volen crispar la situació per treure rendiment, crec sincerament que el Toni pot marcar la seva pròpia estratègia i no ser presoner de la situació actual, retornar a les formes de l’últim mandat, que tant bons resultats donaren a la ciutat i electoralment a la vostre formació.
Fins aviat
Hola Octavi,
Crec que en aquest tema no estem d'acord. Jo crec que el que es va fer en el ple va ser argumentar, no pas retreure. I crec que potser el to que es va utilitzar s'havia d'haver utilitzat ja en el passat mandat. Els que han creat molts dels problemes actuals no poden donar lliçons, i això algun dia s'havia de dir.
I jo crec que es governa per a tothom. El que passa en el ple és dialèctica entre partits, però les polítiques que s'hi aproven són per a tothom, i són les que compten.
Publica un comentari a l'entrada