dijous, 27 de desembre del 2007

Un invent sense futur

He volgut dedicar un dels meus últims posts de l'any (si no l'últim) al cinema. Per diferents motius, però sobretot, perquè estem en unes dates molt assenyalades.

Demà mateix, 28 de desembre, el cinema compleix 112 anys. I és que el 28 de desembre de 1895 (bona innocentada!) els germans Lumière van presentar públicament al Saló Indi del Grand Cafè del carrer dels Caputxins de Paris, el que serien considerades com a primeres pel·lícules de la Història del cinema. La curiositat és que els germans Lumière no eren cineastes, sinó inventors, i van considerar que l'invent que presentaven al públic aquell dia era un invent sense futur...



Però hi ha més efemèrides a ressaltar. Una d'elles és el nadal tràgic que va patir el cinema ara fa trenta anys. L'any 1977, en només una setmana van morir tres dels grans mestres de la Història del cinema: Jacques Tourneur va morir el dia 19 de desembre, Charles Chaplin el 25 de desembre i Howard Hawks el 26 de desembre.

Jacques Tourneur era un cineasta d'origen francès que va desenvolupar la majoria de la seva activitat cinematogràfica als Estats Units. Era considerat com un dels mestres de la Sèrie B, amb pel·lícules com "La mujer pantera", "Yo andube con un zombie" o "The leopard man" (aquí en teniu el trailer).


Però també va fer altres grans pel·lícules com "Tierra generosa", "El halcón y la flecha" i, per damunt de totes elles, "Retorno al pasado".

De Charles Chaplin crec que no cal que digui massa cosa, per això us deixo amb l'inici d'una de les seves obres mestres, "Luces de la ciudad".



Howard Hawks és un dels cineastes que personalment més m'agraden. Grans comèdies, grans westerns, gran cinema negre, gran cinema d'aventures... Algunes de les seves pel·lícules són "El sueño eterno", "Eldorado", "Río Bravo", "Hatari!", "Scarface", "Luna nueva", "Sólo los ángeles tienen alas" o "La fiera de mi niña".

Aquí teniu un fragment de "El sueño eterno":



L'any que estem a punt de deixar enrere, ha estat un any en què grans personatges del cinema ens han deixat. Aquest any han mort, entre d'altres, Ingmar Bergman, Michelangelo Antonioni, Deborah Kerr o Fernando Fernán Gómez. Un record per a tots ells. I un bocí de Bergman per a vosaltres:



I, per últim, recordar que el 2007 era l'any del centenari d'uns altres tres personatges importantíssims del cinema: Katharine Hepburn, John Waynwe i Jacques Tati. Un record també cap a aquestes estrelles.

PD: He parlat de Chaplin, Tourneur, Hawks, Antonioni, Bergman, Hepburn, Wayne, Tati, Kerr... Tots i totes han mort. Queda algú de la seva talla en el cinema actual?

PD2: Aquest mateix post el podeu llegir en el meu bloc de cinema.