El gran dictador

En el darrer post he escrit sobre Chaplin, i m'ha quedat el cuquet a dintre. Així que he buscat el darrer discurs de la pel·lícula "El gran dictador" i us l'he posat aquí. Crec que és una bona manera d'acabar l'any.

Em sap greu, però no vull ser emperador. No és el meu ofici. No pretenc governar ni conquerir ningú. M'agradaria ajudar, si fos possible, jueus i gentils, negres i blancs. Tots desitgem ajudar-nos. Els humans som així. Volem viure per a la felicitat dels altres i no pas per a fer-los desgraciats. Per què ens hauriem d'odiar i menysprear? En aquest món hi ha lloc per a tothom. La terra, que és generosa i rica, pot subvenir totes les necessitats. El camí de la vida pot ser el de la llibertat i el de la bellesa però, malgrat això, ens hi hem ben perdut. La cobdícis enverinà l'ànima dels homes. Aixecà muralles d'odi en el món. Ens està fent avançar al pas de l'oca cap a la misèria i la mort.

Hem creat l'època de la velocitat, però ens hi sentim enclaustrats. La màquina, que produeix abundor, ens ha deixat en la penúria. Els coneixements ens han fet escèptics. La nostra intel·ligència ens ha fet messells i cruels. Pensem massa i sentim ben poc. No ens calen màquines, ens cal humanitat. No ens cal intel·ligència, ens cal amor i tendresa. Sense aquestes virtuts la vida és violència i tot es va perdent.

L'aviació i la ràdio ens han acostat més. La naturalesa d'aquests ginys és una crida ben clara a la bondat de l'home. Una crida a la fraternitat universal. A la unió de tots nosaltres.

En aquests moments la meva veu arriba a milions de persones arreu del món. Milions de desesperats, homes, dones, nens. Víctimes d'un sistema que tortura éssers humans i que empresona innocents. A aquells que em puguin escoltar jo els dic: "No desespereu!". La desgràcia que ha caigut damunt nostre no és més que el producte de la cobdícia agonitzant. De l'amargor d'homes que témen l'avenç del progrés humà. Els homes que odien desapareixeran, els dictadors cauran i el poder que arrevatàren al poble hi retornarà. I així, mentre morin persones, mai no s'acabarà la lluita per la llibertat.

Soldats! No us lliureu a aquells qui en realitat us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides, dicten els vostres actes, les vostres idees i els vostres sentiments! que us fan marcar el mateix pas, us sotmeten, us tracten com si fossiu bestiar i us utilitzen com a carn de canó! No sou màquines! Sou homes! I porteu l'amor de la humanitat dins vostre! No odieu! Només els que no estimen odien, els que no estimen i els inhumans!

Soldats! No lluiteu per l'esclavitud! Lluiteu per la llibertat! En el capítol 17 de Sant Lluc hi diu que el Regne de Déu és a dins vostre! Vosaltres, el poble, teniu el poder de prendre aquesta vida lliure i bella i de fer-ne una aventura meravellosa. Per tant -en nom de la democràcia- utilitzem aquest poder! Ajuntem-nos! Lluitem per un món nou. Un món just que ens asseguri el treball i doni futur als joves i protecció als vells. Prometeren aquestes coses els malvats que pujaren al poder. Però ens han enganyat! No compleixen allò que prometeren! Mai no ho compliran!

Els dictadors s'alliberen esclavitzant el poble! Lluitem ara per alliberar el món, per abatre les fronteres nacionals, per acabar amb el luxe, l'odi i la prepotència! Lluitem per un món raonable, un món en què la ciència i el progrés ens portin a la felicitat.

Soldats. En nom de la democràcia, unim-nos!

Hannah, m'estàs escoltant? Onsevulla que siguis, aixeca els ulls! Ho veus, Hannah? El sol esquinça els núvols que s'escampen!. Sortim de la foscor i anem cap a la llum! Entrem en un món nou, en un món millor en què els homes estaran per damunt de la cobdícia de l'odi i de la brutalitat. Mira amunt Hanna! L'ànima dels homes ha guanyat ales i ja comença a volar. Vola cap a l'Arc de Sant Martí, cap a la llum de l'esperança. Mira amunt, Hannah! Mira amunt!

Charles Chaplin, "El gran dictador"


(PD: Chaplin era contrari al cinema sonor. A partir de l'any 1931, més o menys, ja totes les pel·lícules eren sonores. Però Chaplin s'hi va resistir. No va ser fins l'any 1940 que va fer la seva primera pel·lícula sonora. Ni més ni menys que "El gran dictador". Només per aquest discurs final, ja valia la pena)